Com que l’home aquell seguia posant mala cara, vem canviar de seient. Al mercat hi vem comprar tot el que havíem previst que faltaria a cada família per al pessebre de casa seva, i també algunes coses més. Els bessons van comprar les figures del naixement, l’Anna una font que sempre treu aigua i nosaltres nou gallines i una bombeta que fa llum com una flama d’una llar de foc. Després vem comprar una galleda metàl·lica i un cistell, fets tal com es fan els grans, però petitíssims. És clar: eren fets a la mida que els gasten les figures del pessebre..
Quan vem acabar de comprar tot el que feia falta, vem anar caminant fins a la plaça Catalunya on ens vem menjar els entrepans que portàvem. Pel camí vem veure una colla de nois que feien break-dance al so de la música d’un radiocasset. Semblava mentida les piruetes que feien. S’aguantaven amb una mà a terra i donaven voltes com si res. Havien de ser molt forts. Al tornar ja no vem estar tranquils: a mig camí els nostres “néts” van començar a esverar-se i quan vem arribar estaven totalment esbojarrats. Va ser, però, un dia bonic.
Dimarts que ve us explicaré una altra història d’una nena de nou anys. És xinesa i té un nom molt curt: es diu Li.
