"Vés-te'n en pau"

Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» Jesús li digué:
--Simó, t'haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
--Digues, mestre.
--Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?
Simó li contestà:
--Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
--Has respost correctament.
Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
--Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
Després digué a la dona:
--Els teus pecats et són perdonats.
Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
Jesús digué encara a la dona:
--La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.

(Lluc 7, 36 - 50) al capítol del "Veniu amb Mi"

Fa dos dies llegíem a l’Evangeli el relat d’una mare que plorava pel seu fill mort, i ens fixàvem com Jesús, sense que la mare li demanés res, va fer el què ella volia: tenir altra vegada el seu fill. Jesús el va ressuscitar.

Avui, el “Veniu amb mi” ens explica una altra història en la que una dona plora; i en aquest cas, també Jesús fa un gran prodigi, encara que sigui menys cridaner i no sigui un fet d’aquells que poden sortir als diaris: li perdona els pecats. I també ho fa sense que ella li ho demani. Fixeu-vos que Jesús no li perdona els pecats quan diu “els teus pecats et son perdonats”, sinó abans. Diu que els seus pecats “li han estat perdonats” per les seves llàgrimes. En unes altres paraules, perquè li dol, li sap greu haver estat una mala persona, i se sent poca cosa davant de Jesús i no li’n fa vergonya que la gent ho vegi. Nosaltres, d’això en diem “penediment”.

Quan érem petits, a nosaltres ens explicaven que per anar a confessar, per demanar perdó dels nostres pecats, feien falta cinc coses: 1. Examen de consciència, 2. Dolor dels pecats, 3. Propòsit de l’esmena, 4. Dir els pecats al confessor, i 5. Complir la penitència. D’aquestes cinc, n’hi havia una de més fàcil, que era “complir la penitència”: normalment, la “penitència” era resar un parenostre, o tres avemaries.. També n’hi havia una de més difícil: “dir els pecats al confessor”. Això, sobretot si no ho has fet força vegades, fa vergonya. No és còmode dir el que un ha fet mal fet, i encara que pensem que ho estem dient a Jesús, que és qui de veritat ens perdona, hi ha el mossèn que ens escolta i no ens agrada gaire que ell ho sàpiga. Però hauríem de tenir en compte, que de les cinc coses que fan falta per a ser perdonats, la més important de totes, la única sense la que no podem ser perdonats si no hi és, és la segona: el “dolor dels pecats”. El dolor dels pecats és justament el què sentia aquella dona que plorava als peus de Jesús, i el què nosaltres hauríem de fer l’esforç de sentir, moltes vegades, en la nostra vida.

Si ho fem així, poden anar malament moltes coses, però la principal, que és viure amb honestedat a prop de Jesús i a prop dels altres (“estimar”, recordeu ?), aquesta, anirà bé. Jesús li diu, a la dona: “Vés-te’n en pau”