diumenge, 22 de juny del 2008

conseqüents

Thomas More, Holbein

Cap a mig curs us proposava una col·lecció de llibrets: la col·lecció "pensa-hi" de Brigitte Labbé i Michel Puech. Dèiem que "nosaltres hauríem de ser persones a les que ens agrada entendre, pensar, estudiar, veure el fons de les coses". Persones, com deia sant Pau, que hem de saber "donar raó de la nostra fe". Fixeu-vos, però, que per poder donar raó de la nostre fe, no n'hi ha prou amb pensar i entendre, cal donar un pas més: el de estar disposats a "dir i fer" allò que creiem, quan faci falta: amb les nostres paraules i amb la nostra manera de fer. D'això se'n diu "ser conseqüent". Sempre que faig servir aquesta paraula, "conseqüent", em recordo de mossèn Ramon. Vosaltres potser el coneixeu. Ara viu a Manresa i és el rector de la parròquia de sant Pere Apòstol, però abans va ser rector de la nostra parròquia durant molts anys. Una vegada, a la revista "d'Or" que publica l'ajuntament li van fer una entrevista. Una de les coses que li preguntaven era que digués quina qualitat apreciava més en una persona, i ell responia: "ser conseqüent, que sigui conseqüent". Ser conseqüents és una exigència del sentit comú i també de la lleialtat. Si jo, per exemple, he arribat a entendre que per conservar els recursos naturals cal reciclar, aleshores, ho hauria de fer a casa meva (és de sentit comú), i si els de casa s'organitzen per a fer la recollida selectiva, jo no en puc quedar al marge i desentendre-me'n encara que en algun moment em resulti incòmode o difícil, com quan toca baixar el vidre als contenidors o treure les restes d'orgànica dels envasos: no seria un comportament lleial.. Avui, 22 de Juny, és sant Tomàs More. Un sant anglès que va viure al segle XVI. Ell era una persona a la qui agradava molt pensar, llegir i entendre les coses, va escriure un llibre molt conegut que es titula "UTOPIA". Utopia, que en grec vol dir "lloc que no és enlloc", és un país inventat on Tomàs More va imaginar com haurien de ser les lleis i la societat ideals. Allí ell va poder expressar, en forma de conte, com voldria que hagués estat organitzat el seu país. Tomàs More era amable i simpàtic, i sabia fer broma. El seu gran amic, que l'estimava molt, era Erasm de Rotterdam, un altre gran pensador holandès, que amb Tomàs More i alguns personatges més del seu temps, podríem dir que van ser els iniciadors d'allò que anomenem l'humanisme. A Tomàs More el van escollir per a ser Gran Canceller d'Anglaterra (l'equivalent del que avui seria el President del Govern). Per sobre seu tan sols tenia el Rei, Enric VIII, que també l'apreciava molt. Després de tres anys de ser Gran Canceller, va deixar el seu càrrec doncs no estava d'acord amb una llei que volia promulgar Enric VIII. Segons aquella llei, el rei passava a ser el cap de l'Església anglesa, quedant Anglaterra separada de la resta de l'Església catòlica. Tomàs More, que era persona d'idees, catòlic convençut i persona conseqüent, no va voler seguir-li el joc a Enric VIII, i per això va ser desposseït de totes les seves propietats i empresonat. Al final, passats tres anys va ser decapitat. Tomàs More va ser sempre lleial al seu rei i a Anglaterra, però tal com ell deia, "abans que servidor del rei era servidor de Déu". Tomàs More -ja ho hem dit- era persona d'idees, però sobretot va ser una persona conseqüent. Ell no va morir per un fanatisme o per entossudir-se, sinó que era conscient que havia de fer comprendre al rei i al seu país que aquell pas que anaven a donar era un error, i ell, des de la seva posició d'amic del rei i de Gran Canceller d'Anglaterra era la persona que més podia influir-hi. Va tenir por, però va vèncer la por, i ho va fer amb amabilitat i amb el seu bon humor de sempre. Quan anava a pujar les escales de la tarima on havien de tallar-li el cap, va demanar a un algutzil que l'ajudés a pujar doncs no tenia prou forces. Li va dir "Ajudeu-me, si us plau, a pujar, que per baixar ja m'espavilaré a fer-ho com pugui". I al botxí, després de donar-li les gràcies i demanar-li que afinés la punteria, quan va posar el cap a la fusta li va dir que apartava la barba cap a un costat, no fos cas que li quedés mal tallada.. Fixeu-vos què ens deia l'Evangeli d'avui a la missa (diumenge XIIè del cicle A): «Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.»

dissabte, 14 de juny del 2008

aigua a l'olla

"Sense aigua a l'olla no es pot fer la sopa". Aquest és un proverbi africà que li va sentir dir Alvaro del Portillo al bisbe de Enugu (Nigèria).

L'aigua, deia després Alvaro del Portillo, és la gràcia de Déu.

I què és la gràcia de Déu?. Diu el catecisme que la gràcia de Déu és la participació en la vida de Déu, que l'Esperit Sant infón en la nostra ànima com un regal. Quan ens van batejar, o quan rebem un sagrament, o quan Déu ho vol ("l'Esperit bufa allà on vol"), sense haver-ho merescut nosaltres, ens fa participar de la seva vida. Ens fa veure les coses amb els seus ulls, amb la seva mirada, com si diguessim..

Nosaltres no podem donar-nos la gràcia de Déu, però com que som lliures, sí que podem rebutjar-la, no donar-li cabuda, amb el nostre orgull i amb els nostre mal comportament. I, al contrari, també podem posar-nos en bona disposició per a rebra-la amb la nostra actitut humil i amb el nostre bon comportament. Rectificant quan fem les coses malament i demanant perdó en el sagrament de la penitència. Si ho fem així, encara que no en siguem dignes, ben segur que farem bones sopes..