marxa enrere

La Júlia, la Laura i l'Arlet, van proposar de pujar al lloc on fem la catequesi d'esquena, marxa enrere. Vam pujar les escales, vam travessar el passadís i vam entrar a la classe caminant marxa enrere.

Diu Sant Pau a la Carta al Romans:

Ara bé, si no hi creuen, com podrien invocar-lo? I si no n'han sentit parlar, com podrien creure-hi? I si ningú no els el predica, com podrien sentir-ne parlar? I si no els envien, qui els predicarà? L'Escriptura diu amb tota raó: «Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que porta la Bona Nova»

Quan llegeixes aquests versicles de la carta de Sant Pau pots pensar: és curiós que ho escrigui a l'inrevés, marxa enrere com nosaltres quan vam pujar als locals parroquials caminant d'esquena. Per què Sant Pau no va escriure la seva idea en ordre cronològic? Una cosa com ara:

«Jesús parla i porta la Bona Nova; algú que l'escolta se sent captivat i hi creu. Per això, al seu torn, vol comunicar la seva felicitat als altres»

Potser ho va fer per fer-nos adonar del petit (o gran) desastre que observem cada dia quan ens dóna l'impressió que no ens entenen. Quan Pau explica la seqüència a l'inrevés, en fa adonar que és necessari retrocedir i veure d'on vé la prevenció dels qui no ens entenen: com poden creure si no els hem fet arribar el missatge?

I quin és el missatge? Cada vegada veig amb més claredat que la millor manera d'entendre, de copsar, el missatge és llegir, i si pot ser dibuixar, les narracions dels Evangelis.

dibuix de la Júlia

ens hi posem?

Aquest mes de Maig (any 2017), a Cavall Fort han publicat un dossier que parla dels Agrupaments Escoltes a Catalunya. Per si no sabeu què és l'Escoltisme, us explico que és un agrupament molt semblant al de l'Esplai del GEPS que tenim a Santpedor. Un grup de noies i nois que es troben sovint i preparen activitats, jocs, sortides i campaments durant l'any. El fulard groc i verd que feu servir els qui aneu a l'Esplai és un distintiu que ja es feia servir des de sempre en els Agrupaments Escoltes de tot el món. Diu al dossier de Cavall Fort que tan sols a Catalunya hi ha quaranta mil noies i nois que participen en diferents Agrupaments d'Escoltes. Això sense contar els molts milers de noies i nois que participen en Esplais i MIJACS.

Doncs bé, en els primers Agrupaments Escoltes que es van començar a partir de l'iniciativa que va tenir Baden Powell cap a l'any 1907, ja hi havia un ideari que tots els participants havien de fer seu i respectar. Si ara llegíssiu un d'aquests primers idearis, encara que per a la seva època eren innovadors, potser us espantaríeu en veure que eren força rígids i autoritaris.

En el dossier que publica Cavall Fort, hi és escrit l'ideari (la "Llei Escolta") que ara fan servir els agrupaments d'Escoltes i Guies. Si us el deixo aquí ara és perquè l'he trobat preciós. Qualsevol de vosaltres (també qui escriu això) el podria prendre d'exemple per seguir-lo i, si ho aconseguís, faria de sí mateix una persona... "encantadora"

LLEI ESCOLTA

Estimem el treball i volem fer bé les coses

Som decidits  i afrontem les dificultats sense por

Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots

Aprenem a estimar i a jugar net

Defensem la natura i protegim la vida

Aprenem a ser útils i a fer servei

Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom

Som germans de tothom i treballem per a la pau

Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món

Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres

Ens hi posem?

la Gràcia

Avui el catecisme ens parla dels sagraments. A la pàgina 80 diu:

«Els sagraments son signes sensibles i eficaços de la Gràcia de Crist».

O sigui que en els sagraments rebem la Gràcia. I què és la Gràcia?

La Gràcia és un do, un regal pel que el Pare, el Fill i l'Esperit Sant ens fan participar de la seva bondat i bellesa. Ens fem fills estimats del Pare, germans amics del Fill, i portadors ("temples", diu sant Pau) de l'Esperit Sant. Prenem semblança amb Jesús (Déu fet un de nosaltres) i cada vegada som més com Ell: re-vivim en nosaltres les seves alegries i també les seves dificultats.

pregar

El nostre catecisme («Jesús és el Senyor») diu: «pregar és parlar amb Déu, que sabem que ens estima».

A Déu li podem explicar tot el que ens passi pel cap. Pel cap ens hi passen moltes coses. Les persones sempre estem pensant. Si podéssim posar per escrit tot el que anem pensant, segurament ens adonaríem que sovint som molt egoistes: el tema principal dels nostres pensaments sol ser jo i jo i jo… i para de comptar. Nosaltres podem anar acostumant-nos a convertir aquesta xerrameca interior en pregària. Allò que ens passa pel cap ho expliquem a Déu, a Jesús, a l’Esperit Sant, a la Verge Maria, a un familiar estimat que ja va morir i és al Cel, a una persona santa de la qui vam llegir la seva vida i ens va impressionar…

Pregar és parlar, però també és escoltar i mirar amb els ulls del cor: contemplar. Quan dues persones ens estimem, de tant en tant s’ens fa necessari aturar-nos, mirar-nos un moment i abocar l’afecte, anar a buscar l’afecte al fons del cor i donar-nos-el especialment.

Fixeu-vos que bé ho diu el nostre llibre: «Podem fer oració de moltes maneres: amb paraules, cants, gestos, silencis… però l’essencial és al cor». (pàgina 100)

seguir

Avui, al "Jesús és el Senyor", som convidats a seguir Jesús. A la Catequesi descobrim Jesús. Quan escoltem el que Jesús diu ens passa com a les llavors de carbassa que vam plantar fa tres setmanes. Allà sobre el moble on les vam deixar, mig a les fosques i sense dir res, van creixent i es converteixen en unes plantes grans. Quan sigui el dia, de cada llavor en sortiran unes boniques carbasses.