la Gràcia

Avui el catecisme ens parla dels sagraments. A la pàgina 80 diu:

«Els sagraments son signes sensibles i eficaços de la Gràcia de Crist».

O sigui que en els sagraments rebem la Gràcia. I què és la Gràcia?

La Gràcia és un do, un regal pel que el Pare, el Fill i l'Esperit Sant ens fan participar de la seva bondat i bellesa. Ens fem fills estimats del Pare, germans amics del Fill, i portadors ("temples", diu sant Pau) de l'Esperit Sant. Prenem semblança amb Jesús (Déu fet un de nosaltres) i cada vegada som més com Ell: re-vivim en nosaltres les seves alegries i també les seves dificultats.

pregar

El nostre catecisme («Jesús és el Senyor») diu: «pregar és parlar amb Déu, que sabem que ens estima».

A Déu li podem explicar tot el que ens passi pel cap. Pel cap ens hi passen moltes coses. Les persones sempre estem pensant. Si podéssim posar per escrit tot el que anem pensant, segurament ens adonaríem que sovint som molt egoistes: el tema principal dels nostres pensaments sol ser jo i jo i jo… i para de comptar. Nosaltres podem anar acostumant-nos a convertir aquesta xerrameca interior en pregària. Allò que ens passa pel cap ho expliquem a Déu, a Jesús, a l’Esperit Sant, a la Verge Maria, a un familiar estimat que ja va morir i és al Cel, a una persona santa de la qui vam llegir la seva vida i ens va impressionar…

Pregar és parlar, però també és escoltar i mirar amb els ulls del cor: contemplar. Quan dues persones ens estimem, de tant en tant s’ens fa necessari aturar-nos, mirar-nos un moment i abocar l’afecte, anar a buscar l’afecte al fons del cor i donar-nos-el especialment.

Fixeu-vos que bé ho diu el nostre llibre: «Podem fer oració de moltes maneres: amb paraules, cants, gestos, silencis… però l’essencial és al cor». (pàgina 100)

seguir

Avui, al "Jesús és el Senyor", som convidats a seguir Jesús. A la Catequesi descobrim Jesús. Quan escoltem el que Jesús diu ens passa com a les llavors de carbassa que vam plantar fa tres setmanes. Allà sobre el moble on les vam deixar, mig a les fosques i sense dir res, van creixent i es converteixen en unes plantes grans. Quan sigui el dia, de cada llavor en sortiran unes boniques carbasses.