Teresa de Lisieux - 2 -

 

Avui he buscat en la col·lecció de cartes que santa Teresa de Lisieux va escriure, a veure si en trobava una de quan tenia nou anys. I, sí senyor: n’he trobat una ! Us la he traduït del francès (encara que jo no en sé gaire, de francès).

 

És una carta que li va escriure a la mare superiora del convent –Maria Gonzaga- on havia anat a viure la seva germana gran, que es deia Paulina. Un temps abans –ja tenia nou anys-, li va explicar a la Paulina que ella també volia ser monja carmelita, i que ho volia de veritat, no per fer com ella, sinó “per Jesús” a qui estimava i sentia que la cridava a fer-ho. Un dia que va anar a visitar-la, va parlar amb la mare superiora de les seves ganes de fer-se carmelita. Ella li va dir que ja es creia el què li deia, però que hauria d’esperar a que tingués setze anys. Amb tan sols nou anys, encara era massa petita per a prendre una decisió tan important. Mentrestant tindria que preparar-se per a fer molt bé la primera Comunió.

 

Teresa li escriu així a la mare superiora:

 

«Mare meva estimada, fa una bona temporada que la he vist; per això estic ben contenta d’escriure-la per tornar-li a parlar de les meves petites coses. Paulina m’ha dit que vostè estava d’exercicis, i voldria demanar-li que pregui al bon Jesús per mi, doncs tinc força defectes i me’n voldria corregir.

»Fa falta que em confessi amb vostè. Des de fa algun temps sempre responc quan la Maria em demana que faci quelcom. Sembla ser que quan la Paulina era petita i ella s’excusava amb la meva tieta de Le Mans ella li deia: “Tants forats, tantes clavilles”, però jo sóc pitjor encara. Així que em vull corregir i a cada petit forat ficar-hi una floreta bonica que oferiré al nen Jesús per preparar-me a la meva primera Comunió. Oi, mare estimada, que resareu per això? Sí, aquest moment bonic vindrà ben aviat i, com seré de feliç, quan el nen Jesús vindrà al meu cor, de tenir tantes flors boniques per oferir-li.
»A reveure, mare estimada. Us abraço tan tendrament com us estimo.

»La vostra filleta

Thérésita»

 

Nosaltres també podem aprendre a corregir les nostres faltes, els nostres defectes, posant flors (pregàries i coses bones) que “tapin” els forats d’allò que fem malament.

Teresa de Lisieux

«Hi ha coses que sent el cor i que ni la paraula ni tant sols el pensament les poden expressar.. Què bonics eren per a mi els dies en que el meu rei estimat [parla del seu pare] em portava amb ell a pescar ! M’agradaven tant el camp, les flors i els ocells ! De vegades intentava pescar amb la meva petita canya. Però preferia anar a seure sola a l’herba florida. Els meus pensaments, aleshores, es feien molt profunds, i sense saber què era meditar, la meva ànima s’endinsava en una veritable pregària..»


Aquest text és de santa Teresa de Lisieux. Teresa de Lisieux (santa Teresina del nen Jesús), de ben petita va decidir que volia fer-se monja. Una monja és una persona que, en comptes de casar-se, va a viure amb altres monges en un convent i es dediquen per sobre de tot a pregar. Això ara us pot semblar molt avorrit, però alguna vegada, al camp, o veient un paisatge bonic –tal com li passava a la Teresa quan era petita-, o un dia escoltant una música o llegint un llibre que us agrada, o quan us sentiu estimades o estimats per algú, pot ser que us entrin ganes de donar-li gràcies a Déu que ha fet un món tan meravellós. Potser us adoneu que, al costat de moltes coses que no van bé i que no donen la felicitat, quan us poseu a parlar amb Déu, amb la Verge Maria, amb el bon Jesús, aleshores tot és bonic i teniu la sensació que estar amb ells és la cosa menys avorrida que hi ha perquè és la única que durarà per sempre i que us fa feliços de veritat.

Teresa de Lisieux va viure el segle passat a França. La seva mare va morir quan ella era petita i les seves germanes, més grans que ella, i el seu pare, la van cuidar molt. Ella mateixa diu que era una nena bastant “mimada”, però sempre va esforçar-se a ser bona persona, estudiar i treballar, i ajudar els altres. Va entrar al convent quan tenia catorze anys. A més de pregar, aviat li van fer l’encàrrec de donar classes a les novícies (noies que també es volien fer monges). Era l’alegria del seu convent. Ben aviat va emmalaltir de tuberculosi. La seva superiora (la monja que manava al convent), que coneixia la seva sensibilitat, li va demanar que escrivís en un quadern la història de la seva vida. Ella ho va fer així i fou gràcies a això que, després de morir, tots hem pogut conèixer els seus pensaments i la manera com estimava Déu. Quan ho van publicar en un llibre, li van posar aquest títol: “Història d’una ànima”.

És un bon llibre i jo us l’aconsello.

quan la Verge Maria tenia nou anys

«De qui, si no de tu, àvia de Jesús, mare de Maria,
aprengué la Verge Santa que de Déu tot ho rebia,
i a guardar-ho en el seu cor i meditar-ho cada dia...»

(de l’estampa de Santa Anna de Claret)

Com devia ser la Verge Maria quan tenia nou anys ?

Els evangelis ens diuen poques coses d’ella. Diuen els historiadors que quan Maria es va casar amb sant Josep devia tenir quinze o setze anys (l’evangeli de Lluc parla d’una “noia”). Devia tenir aquesta edat, doncs quan es diu d’ella que “guardava totes aquestes coses en el seu cor i les meditava”.

La verge Maria resava, parlava amb Déu i escoltava el que Déu li deia. Va ser mentre resava que se li va aparèixer l’àngel i li va anunciar que havia de ser mare del Messies. Els jueus vivien esperant el Messies (l’Enviat, el Salvador): aquell a qui Déu havia promès enviar per alliberar-nos.

Si llegim aquesta escena de l’anunciació a l’Evangeli (Lluc 1, 26 – 38), i si ens fixem en el que diu la pregària que li surt de dins a Maria quan va a veure Elisabet la seva cosina (el “Magníficat” que trobem a Lluc 1, 46 – 55), ens podem fer una idea de com era Maria quan era petita: senzilla, humil (no era gens “creguda”), sensible, amable, una mica tímida, diria jo, i reservada. Li agradava la seva família i no volia destacar. Resava, i tot el que era de Déu la posava contenta.

Per això trobo tan bonica la imatge de la mare de Déu assentada a la falda de santa Anna. Ens mira contenta al costat de la seva mare. El llibre que està llegint és el mateix que la seva mare tenia tancat: ella l’ha obert i sembla oferir-nos-el perquè el llegim. Si ho fem, sembla dir, ens farà estar contents com ella. Aquest llibre és la Bíblia on més tard s'hiexplicarà (en el Nou Testament) la vida de Jesús, el seu Fill, el Messies, de qui va dir: “feu el que Ell us digui” (són les seves últimes paraules -les de Maria- a l’Evangeli).