Moltes gràcies per tot el què expliqueu i compartiu, també per la vostra paciència amb aquest catequista, que ja està una mica... gastat :)
Bon Nadal tinguem !
dissabte, 25 de desembre del 2010
Bon Nadal
dimarts, 14 de desembre del 2010
Bona notícia (2)
Hi ha algun llibre que us hagi agradat molt? Segur que sí.
Quan érem petits i començàvem d’aprendre a llegir, al principi costava. Us en recordeu? Havíem de fixar-nos en el so de cada lletra i de cada síl·laba i gairebé no ens quedava atenció per entendre el sentit del què estàvem llegint. Més endavant, però, si vem aconseguir llegir un conte tot sencer i ens va agradar, i després un altre i un altre fins a ser capaços de llegir tot un llibre dels grans, potser vem començar a adonar-nos que allò que llegíem era com si ho estiguéssim vivint.
A qui insisteix en llegir, li arriba el dia en què s’ho passa bé fent-ho i pot emocionar-se amb allò què llegeix.
Si aquest dia arriba, aleshores tindrem un bon avantatge respecte de les persones que no s’han entrenat prou a llegir o no li han trobat el gust i la gràcia: podrem passar hores i hores en una sala d’espera, o dies i setmanes a l’hospital, però mentre hi som, tindrem la capacitat de fer viatges i viure les nostres aventures gràcies als llibres. Llegir és una gran cosa !
Amb l’Evangeli (i també amb la missa i amb les coses de la religió) passa com quan aprenem a llegir. Al principi costa i no ho entenem gaire. Ens pot semblar avorrit. Però si insistim i hi anem entrant, entendrem cada vegada més el què allí s’hi diu. Tindrem la sorpresa que tot el què hi ha escrit s’adreça a cada un de nosaltres i ens dóna resposta i ajut en les moments bons i dolents de la nostra vida. Allí Jesús ens parla. Poc a poc, ens va descobrint el veritable sentit de les nostres vides. Aquell llibre que ens semblava avorrit, antic i mort, serà el nostre tresor.
A la catequesi, aquest any, ens proposen d’anar coneixent el primer Evangeli que va ser escrit; el de Marc. Al principi de cada capítol del llibre que seguim (el “Posa’t en camí”) hi anirem trobant una cita d’aquest Evangeli. Ja veureu que aquestes cites no hi són perquè sí.
La setmana que bé, en comptes de seguir el llibre, celebrarem el Nadal i ens felicitarem, però quan hagin acabat les vacances i tornem a trobar-nos, us parlaré de Marc, el lleó.
Quan érem petits i començàvem d’aprendre a llegir, al principi costava. Us en recordeu? Havíem de fixar-nos en el so de cada lletra i de cada síl·laba i gairebé no ens quedava atenció per entendre el sentit del què estàvem llegint. Més endavant, però, si vem aconseguir llegir un conte tot sencer i ens va agradar, i després un altre i un altre fins a ser capaços de llegir tot un llibre dels grans, potser vem començar a adonar-nos que allò que llegíem era com si ho estiguéssim vivint.
A qui insisteix en llegir, li arriba el dia en què s’ho passa bé fent-ho i pot emocionar-se amb allò què llegeix.
Si aquest dia arriba, aleshores tindrem un bon avantatge respecte de les persones que no s’han entrenat prou a llegir o no li han trobat el gust i la gràcia: podrem passar hores i hores en una sala d’espera, o dies i setmanes a l’hospital, però mentre hi som, tindrem la capacitat de fer viatges i viure les nostres aventures gràcies als llibres. Llegir és una gran cosa !
Amb l’Evangeli (i també amb la missa i amb les coses de la religió) passa com quan aprenem a llegir. Al principi costa i no ho entenem gaire. Ens pot semblar avorrit. Però si insistim i hi anem entrant, entendrem cada vegada més el què allí s’hi diu. Tindrem la sorpresa que tot el què hi ha escrit s’adreça a cada un de nosaltres i ens dóna resposta i ajut en les moments bons i dolents de la nostra vida. Allí Jesús ens parla. Poc a poc, ens va descobrint el veritable sentit de les nostres vides. Aquell llibre que ens semblava avorrit, antic i mort, serà el nostre tresor.
A la catequesi, aquest any, ens proposen d’anar coneixent el primer Evangeli que va ser escrit; el de Marc. Al principi de cada capítol del llibre que seguim (el “Posa’t en camí”) hi anirem trobant una cita d’aquest Evangeli. Ja veureu que aquestes cites no hi són perquè sí.
La setmana que bé, en comptes de seguir el llibre, celebrarem el Nadal i ens felicitarem, però quan hagin acabat les vacances i tornem a trobar-nos, us parlaré de Marc, el lleó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)