Senyor, que hi vegi !

Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí,
demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li
digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
--Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu.
També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

Lluc XVIII, 35-43

Avui és el primer dia de catequesi. Altra vegada tenim la gran sort de poder passar una estona parlant entre nosaltres, pensant, llegint, en aquest ambient que hauria de ser especial, diferent de les altres classes que teniu, més tranquil i sense presses. Aquí no hi haurà exàmens, ni hem d’estar callats (una mica callats sí, de manera que puguem escoltar el què diuen els altres, i una mica quiets també –quan toca- per poder estar atents, oi?). Ara estem en un curs en el que no tenim cap pressa. No tenim no cal pensar en tot el què hem d’aprendre per a fer la Primera Comunió: ja la hem fet tots. Aquesta hauria de ser una estona per ser amics i, reposadament, entre tots, aprendre a aturar-nos per poder fixar-nos en allò que es veu menys de la nostra vida, però que és el més important: la vida de l’esperit.

Si no ho aconseguim, no hi perdrem res, però tampoc hi guanyarem.. Aquell cec de Jericó ho tenia clar. Ell va sentir que s’acostava Jesús i va ser espavilat. Si no deia res, es quedava igual. Però va intuir que si cridava, si aconseguia que Jesús es fixés en ell, com que havia sentit dir que feia miracles, ell podria arribar a veure-hi..

Amb nosaltres i la catequesi (avui és en bon dia per a recordar-ho) pot passar una cosa semblant. Podem quedar-nos quiets, no escoltar gaire, plegar aviat i tornar a casa tal com hem vingut o, si volem, podem fer l’esforç de demanar-li a Jesús, de cridar-li per dins, que es fixi en nosaltres, que s’aturi al nostre costat i sigui el nostre amic i ens ajudi a VEURE-HI.

Direu: però si nosaltres ja hi veiem !

Sí que hi veiem. Veiem totes les coses materials. Aprenem el què ens ensenyen a classe: les equacions, la manera d’escriure en català i en anglès, com és i com funciona el nostre cos, les lleis de la física..; fins i tot la manera de raonar i el món de les idees (això és la filosofia). Però tot allò que és de l’esperit: pregar, sentir-nos estimats, donar, tenir paciència, saber que hi ha una altra vida que dura sempre i que no tot s’acaba aquí, la felicitat que ve d’estimar Déu i els altres, tot això és el què Jesús ens pot ensenyar a veure. I li ho podem demanar, tal com feia aquell cec. Si ho fem, la nostra vida pot canviar tal com va canviar la seva. Si Jesús ens obre els ulls de l’esperit, podrem veure les persones i les coses, la vida sencera, d’una altra manera que és molt millor.

Avui comença un nou curs. Aprofitem-lo !