"fes això i viuràs"

Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
--Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
--Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
--I qui són els altres que haig d'estimar?
Jesús va contestar dient:
--Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment
baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
»Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
--El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
--Vés, i tu fes igual.

(Lluc, 10, 25-37)

“Estima i fes el què vulguis” Potser alguna vegada heu escoltat aquesta frase. Sabeu qui la va dir? Va ser sant Agustí. “Estima i fes el què vulguis” vol dir que si fem el què sigui, qualsevol cosa, si la fem pensant en el bé dels altres estarà ben feta. Es refereix a que, moltes vegades, a nosaltres ens passa talment com als jueus i tal com li passava a aquell mestre de la llei, que com que de lleis i prescripcions n’hi havia moltes, sovint no sabien quina era més important ni què havien de fer. Doncs Jesús, en moltes ocasions ens diu que el principal, la “llei” més importat, la nostra principal feina ha de ser ESTIMAR.

De sant Joan, el més jove dels apòstols, tenim l’Evangeli que va escriure, però també en conservem tres cartes no gaire llargues. En la primera d’aquestes cartes parla gairebé tota l’estona d’això que dèiem: de com n’és d’important estimar els altres. Diuen que quan l’apòstol Joan era molt vell, el portaven a les reunions dels seguidors de Jesús i, com fan els vellets, repetia sempre el mateix. Els deia: “fillets, estimeu-vos !”. Un dia li van demanar per què els deia sempre el mateix. Ell va contestar una cosa molt semblant al què deia sant Agustí quatre-cents anys després. Els va dir: “si sempre us dic que us estimeu és perquè, si ho feu, ja n’hi ha prou”.

De com n’és d’important estimar ja n’havíem parlat abans,oi? Avui, però, us en volia dir una altra cosa, que és aquesta: estimar i ser estimat és emocionant, ens fa sentir contents. Per això mateix, a vegades podríem arribar a confondre estimar amb la sensació agradable que produeix. És un error. Estimar és una feina; sí que ens posa contents, però encara que no ens hi posés ─moltes vegades passa─ també ho hauríem de seguir fent. Perquè abans que una sensació agradable, tal com ho explica Jesús en l’evangeli que hem llegit, estimar és UNA FEINA. Fixeu-vos quina feinada li va caure al damunt al samarità aquell de la història: va haver de parar el viatge que feia, vèncer la por i la mania (a tots ens en fa) de netejar les ferides i embenar un desconegut, va haver de pujar-lo tot sol al seu cavall (o al seu burret) i seguir a peu, al seu costat, fins arribar a l’hostal. Després va haver d’explicar-li a l’hostaler el què passava, portar-lo a un llit i passar-hi tota la nit. L’endemà va haver de “treure’s” diners de la seva butxaca: dos denaris, el sou de dos dies (uns dos-cents euros) i, per si fos poc, va haver de comprometre’s a tornar al cap d’uns dies i pagar més diners encara.

Estimar és una feina. Per això Jesús diu al principi: “FES això i viuràs” i al final, una altra vegada: “Vés, i tu FES igual”.

Estimar ja era una feina en temps de Jesús. També ho era seixanta anys després, quan Joan ja era un ancià i els deia als jovenets “si ho FEU ja n’hi ha prou”, i cinc-cents anys més tard, quan Agustí escrivia allò de “Estima i FES el què vulguis”. I estimar encara és una feina avui: això prou que ho saben els vostres pares.

Fa pocs dies, el papa Benet XVI ha escrit una nova encíclica (una carta) que porta per títol: “La caritat en la veritat”. Si llegiu l’encíclica, ja veureu que, resumint, el què Benet XVI ens diu és que per estimar “en la veritat” (com si duguéssim “per estimar de veritat”), el què cal fer és treballar molt en la societat, en la política i també molt i molt en la economia (en el repartiment del treball i dels diners) per aconseguir que tothom tingui més recursos i no hi hagi persones que pateixin necessitats.