marxa enrere

La Júlia, la Laura i l'Arlet, van proposar de pujar al lloc on fem la catequesi d'esquena, marxa enrere. Vam pujar les escales, vam travessar el passadís i vam entrar a la classe caminant marxa enrere.

Diu Sant Pau a la Carta al Romans:

Ara bé, si no hi creuen, com podrien invocar-lo? I si no n'han sentit parlar, com podrien creure-hi? I si ningú no els el predica, com podrien sentir-ne parlar? I si no els envien, qui els predicarà? L'Escriptura diu amb tota raó: «Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que porta la Bona Nova»

Quan llegeixes aquests versicles de la carta de Sant Pau pots pensar: és curiós que ho escrigui a l'inrevés, marxa enrere com nosaltres quan vam pujar als locals parroquials caminant d'esquena. Per què Sant Pau no va escriure la seva idea en ordre cronològic? Una cosa com ara:

«Jesús parla i porta la Bona Nova; algú que l'escolta se sent captivat i hi creu. Per això, al seu torn, vol comunicar la seva felicitat als altres»

Potser ho va fer per fer-nos adonar del petit (o gran) desastre que observem cada dia quan ens dóna l'impressió que no ens entenen. Quan Pau explica la seqüència a l'inrevés, en fa adonar que és necessari retrocedir i veure d'on vé la prevenció dels qui no ens entenen: com poden creure si no els hem fet arribar el missatge?

I quin és el missatge? Cada vegada veig amb més claredat que la millor manera d'entendre, de copsar, el missatge és llegir, i si pot ser dibuixar, les narracions dels Evangelis.

dibuix de la Júlia