Pasqua !

Després d'un bon grapat d'anys de participar en les coses de la parròquia, us puc dir que un es va adonant que poc a poc s'ha anat creant un sentiment d'estima per les persones que ens trobem allí i per les vivències que compartim. Deu ser allò que en diuen "sentir-se comunitat". Jo diria que una de les "activitats" que més contribueix a fer néixer aquest sentiment és la de participar en la missa del diumenge; però hi han dues celebracions en les que això passa més encara: la del Nadal i les celebracions de setmana santa.

Per setmana santa són uns quants dies seguits que ens trobem la mateixa colla. El dilluns, ja, amb la celebració comunitària de la Penitència, després en les celebracions del dijous i el divendres sant -l'altre dia en parlàvem- i finalment en el gran esclat, la gran festa de la vetlla pasqual.

Aquest any era la primera vegada que teníem les celebracions amb mossèn Joan i amb mossèn Joan Carles. Va ser, crec jo, bonic de debò (bonic i "llarg", potser us dirà algun impacient; però jo em recordava d'allò que surt als Fets del Apòstols - Fets 20, 7-12 - on es parla d'unes reunions llarguíssimes que tenien amb sant Pau: tan llargues que en una, un noi -es deia Èutic i qui sap si seria de la vostre edat- es va adormir i, com que estava assentat al marc de la finestra, va caure fora des d'una alçada de tres pisos; el van anar a recollir i es pensaven que era mort, però sant Pau els va tranquil·litzar, el va agafar i el va eixoribir sense que li quedés cap mal..).

En la fotografia podeu veure un dels moments més emocionants de la vetlla: quan Mn Joan Hakolimana va cantar el parenostre en la seva llengua materna, el ruandès. Abans ens havia explicat que allí a Ruanda, en les celebracions, canten molt i fins i tot ballen.. Per al parenostre ell en coneix quatre melodies diferents, en ruandès. Jo que les vaig escoltar totes, us puc dir que són precioses totes quatre. Si féu clic aquí podreu escoltar la versió que va cantar a la missa. En sentir-la, tots vem quedar corpresos i ens va ajudar a resar el parenostre millor que mai. Jo diria que a tots sen's va fer present que formem part d'una Església que, tal com ens diu la etimologia de la paraula "catòlica", és "universal", per a tots. Sen's va fer present i ens en vem sentir contents..