pujades i baixades

Fa poc el Guillem va anar amb tres companys més a fer una expedició al Nepal. El Nepal és la part sud –del costat de la India- de la serralada de l’Himalaia. La part nord és el Tíbet, que queda al costat de la Xina. Ja sabeu que a l’Himalaia hi ha les muntanyes més altes del món; la més alta és l’Everest, que fa 8.848 m. d’alçada. El Guillem i els seus companys no van anar a pujar muntanyes (que també en van pujar) sinó que el que van fer és una “travessa”. Una travessa és una excursió llarga que dura uns quants dies. De dia camines, i de nit dorms a la tenda o en un alberg, si n’hi ha.. Com que t’has de portar la tenda, el sac de dormir, la roba, el menjar i l’aigua, resulta que sempre has d’anar força carregat, a les travesses.

Doncs bé, el Guillem explicava que, a la seva travessa, molts vegades es trobaven que havien de fer moltes pujades i baixades en un mateix dia, i que si un dia pujaven molt, com quan pujaven a una muntanya o un coll, l’endemà havien de fer una forta baixada.

Per què us ho dic, això? Doncs perquè a mi em va fer pensar que a la vida ens passa el mateix: nosaltres voldríem que quan estem bé, quan fa baixada, la cosa durés, però sempre ens trobem que al cap de poc arriba la pujada altra vegada. I també ens passa a l’inrevés: que quan fa pujada, quan hi ha dificultats, no duren sempre, arriba un moment que tot ho tornem a veure més fàcil, com si fes baixada. En les distàncies llargues, i la vida és una distància llarga, hem de comptar que ens trobarem amb pujades i baixades.

Tothom passa dificultats, a la vida. Nosaltres també en passarem. Però els sants, que com totes les persones han passat dificultats, i segurament més greus que les que nosaltres haurem de passar, ens donen un consell que a mi m’agradaria que vosaltres comprovéssiu que és encertat. Diuen: quan tu tinguis un dificultat, pensa que Déu nostre Senyor està amb tu, i que si ell ho veu i ho permet, allò que et passa, és perquè pensa que serveix per a alguna cosa que, d’alguna manera o a la llarga, és bona per a tu. Per tant, si tu ets capaç de imaginar que allò que Déu vol és bo encara que no ho entenguis; ho pots estimar. Si tu ets capaç d’acceptar i estimar les dificultats i les coses que no entens que et passin, ja veuràs com enmig de la dificultat i el passar-ho malament, en el fons, podràs conservar la calma, la pau , la serenitat i la confiança. I a lo millor notaràs que en el mateix moment que ho acceptes i ho estimes potser has arribat a dalt de tot i torna a començar la baixada..

Això és el que ens diuen els sants.