La nostra vida de cristians necessita tenir fonaments.
Ja sabeu que els fonaments són la zona de sota de la casa. Normalment, solen ser uns blocs grans de ciment armat o unes columnes força enfonsades.
En principi, podríem dir que la nostra vida de cristians es fonamenta en l’amor de Déu, en “saber” --perquè Jesús ens ho ha ensenyat-- que Déu és el nostre Pare i nosaltres som fills seus. Vale. Això esta molt ben dit, però ara no era a aquesta mena de fonaments teòrics als que jo em referia. Perquè l’amor de Déu és un concepte, una idea, que necessita materialitzar-se. Jo puc dir que estimo molt els meus pares i els meus pares em poden dir que m’estimen molt; però si es quedés en això sol, en dir-ho i prou, seria una estimació força buida. Estimar una persona significa estar disposat a fer coses per ella, passar-hi temps, parlar, escoltar, dedicar-hi un esforç i una atenció, moltes vegades també vol dir gastar-hi diners i paciència..
El que vull dir-vos és que nosaltres només podem construir un fonament prou sòlid i resistent a la nostra vida de cristians si, tal com dèiem, hi dediquem temps i esforç. ¿Us imagineu un seguidor d’un equip de futbol que digués que estima el seu equip, però que no veiés mai cap partit, que no s’interessés en saber contra qui ha de jugar o, després de jugar en saber si ha guanyat o perdut, ni quins són els jugadors o els nous fitxatges?
Igualment, nosaltres, per fer que la nostra fe, la nostra esperança i la nostra caritat siguin cada vegada més segures, més raonades i raonables, necessiten una dedicació i una “feina” que, si no hi són, es van tornant cada vegada més fluixes, més esvaïdes, més una cosa del moment, com una emoció passatgera que alguna vegada havíem sentit però que hem anat oblidant a mesura que passa el temps.
Us proposo unes quantes coses que podríem acostumar-nos a fer per portar una vida cristiana de veritat, de les que ho són per fora però també per dins:
1. Resar una pregària al llevar-nos i dedicar el nostre dia a Déu
2. Llegir de tant en tant, o millor cada dia, l’Evangeli, els Salms..
3. Aturar-nos una estona cada dia i parlar amb Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, la Mare de Déu, els sants..
4. “Passar llista” de les necessitats dels altres, començant pels de casa, i pregar per ells
5. Resar tres avemaries, o un parenostre i una avemaria al anar a dormir. També, fent memòria, demanar perdó per allò que hem fet malament durant el dia i donant gràcies per tot el que hem rebut
6. Anar a missa cada diumenge
7. Anar a les celebracions de la penitència les dues vegades l’any (abans de Nadal i abans de Setmana Santa) que es fan a la parròquia
8. La última, que ja la feu tots: venir a la catequesi :))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada