Aquest text és de santa Teresa de Lisieux. Teresa de Lisieux (santa Teresina del nen Jesús), de ben petita va decidir que volia fer-se monja. Una monja és una persona que, en comptes de casar-se, va a viure amb altres monges en un convent i es dediquen per sobre de tot a pregar. Això ara us pot semblar molt avorrit, però alguna vegada, al camp, o veient un paisatge bonic –tal com li passava a la Teresa quan era petita-, o un dia escoltant una música o llegint un llibre que us agrada, o quan us sentiu estimades o estimats per algú, pot ser que us entrin ganes de donar-li gràcies a Déu que ha fet un món tan meravellós. Potser us adoneu que, al costat de moltes coses que no van bé i que no donen la felicitat, quan us poseu a parlar amb Déu, amb la Verge Maria, amb el bon Jesús, aleshores tot és bonic i teniu la sensació que estar amb ells és la cosa menys avorrida que hi ha perquè és la única que durarà per sempre i que us fa feliços de veritat.
Teresa de Lisieux va viure el segle passat a França. La seva mare va morir quan ella era petita i les seves germanes, més grans que ella, i el seu pare, la van cuidar molt. Ella mateixa diu que era una nena bastant “mimada”, però sempre va esforçar-se a ser bona persona, estudiar i treballar, i ajudar els altres. Va entrar al convent quan tenia catorze anys. A més de pregar, aviat li van fer l’encàrrec de donar classes a les novícies (noies que també es volien fer monges). Era l’alegria del seu convent. Ben aviat va emmalaltir de tuberculosi. La seva superiora (la monja que manava al convent), que coneixia la seva sensibilitat, li va demanar que escrivís en un quadern la història de la seva vida. Ella ho va fer així i fou gràcies a això que, després de morir, tots hem pogut conèixer els seus pensaments i la manera com estimava Déu. Quan ho van publicar en un llibre, li van posar aquest títol: “Història d’una ànima”.
És un bon llibre i jo us l’aconsello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada