Avui he buscat en la col·lecció de cartes que santa Teresa de Lisieux va escriure, a veure si en trobava una de quan tenia nou anys. I, sí senyor: n’he trobat una ! Us la he traduït del francès (encara que jo no en sé gaire, de francès).
És una carta que li va escriure a la mare superiora del convent –Maria Gonzaga- on havia anat a viure la seva germana gran, que es deia Paulina. Un temps abans –ja tenia nou anys-, li va explicar a la Paulina que ella també volia ser monja carmelita, i que ho volia de veritat, no per fer com ella, sinó “per Jesús” a qui estimava i sentia que la cridava a fer-ho. Un dia que va anar a visitar-la, va parlar amb la mare superiora de les seves ganes de fer-se carmelita. Ella li va dir que ja es creia el què li deia, però que hauria d’esperar a que tingués setze anys. Amb tan sols nou anys, encara era massa petita per a prendre una decisió tan important. Mentrestant tindria que preparar-se per a fer molt bé la primera Comunió.
Teresa li escriu així a la mare superiora:
«Mare meva estimada, fa una bona temporada que la he vist; per això estic ben contenta d’escriure-la per tornar-li a parlar de les meves petites coses. Paulina m’ha dit que vostè estava d’exercicis, i voldria demanar-li que pregui al bon Jesús per mi, doncs tinc força defectes i me’n voldria corregir.
»Fa falta que em confessi amb vostè. Des de fa algun temps sempre responc quan la Maria em demana que faci quelcom. Sembla ser que quan la Paulina era petita i ella s’excusava amb la meva tieta de Le Mans ella li deia: “Tants forats, tantes clavilles”, però jo sóc pitjor encara. Així que em vull corregir i a cada petit forat ficar-hi una floreta bonica que oferiré al nen Jesús per preparar-me a la meva primera Comunió. Oi, mare estimada, que resareu per això? Sí, aquest moment bonic vindrà ben aviat i, com seré de feliç, quan el nen Jesús vindrà al meu cor, de tenir tantes flors boniques per oferir-li.
»A reveure, mare estimada. Us abraço tan tendrament com us estimo.
»La vostra filleta
Thérésita»
Nosaltres també podem aprendre a corregir les nostres faltes, els nostres defectes, posant flors (pregàries i coses bones) que “tapin” els forats d’allò que fem malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada