quan la Verge Maria tenia nou anys

«De qui, si no de tu, àvia de Jesús, mare de Maria,
aprengué la Verge Santa que de Déu tot ho rebia,
i a guardar-ho en el seu cor i meditar-ho cada dia...»

(de l’estampa de Santa Anna de Claret)

Com devia ser la Verge Maria quan tenia nou anys ?

Els evangelis ens diuen poques coses d’ella. Diuen els historiadors que quan Maria es va casar amb sant Josep devia tenir quinze o setze anys (l’evangeli de Lluc parla d’una “noia”). Devia tenir aquesta edat, doncs quan es diu d’ella que “guardava totes aquestes coses en el seu cor i les meditava”.

La verge Maria resava, parlava amb Déu i escoltava el que Déu li deia. Va ser mentre resava que se li va aparèixer l’àngel i li va anunciar que havia de ser mare del Messies. Els jueus vivien esperant el Messies (l’Enviat, el Salvador): aquell a qui Déu havia promès enviar per alliberar-nos.

Si llegim aquesta escena de l’anunciació a l’Evangeli (Lluc 1, 26 – 38), i si ens fixem en el que diu la pregària que li surt de dins a Maria quan va a veure Elisabet la seva cosina (el “Magníficat” que trobem a Lluc 1, 46 – 55), ens podem fer una idea de com era Maria quan era petita: senzilla, humil (no era gens “creguda”), sensible, amable, una mica tímida, diria jo, i reservada. Li agradava la seva família i no volia destacar. Resava, i tot el que era de Déu la posava contenta.

Per això trobo tan bonica la imatge de la mare de Déu assentada a la falda de santa Anna. Ens mira contenta al costat de la seva mare. El llibre que està llegint és el mateix que la seva mare tenia tancat: ella l’ha obert i sembla oferir-nos-el perquè el llegim. Si ho fem, sembla dir, ens farà estar contents com ella. Aquest llibre és la Bíblia on més tard s'hiexplicarà (en el Nou Testament) la vida de Jesús, el seu Fill, el Messies, de qui va dir: “feu el que Ell us digui” (són les seves últimes paraules -les de Maria- a l’Evangeli).