l'Advent

En l’Església tenim un calendari especial. Es diu el “calendari litúrgic”. El calendari litúrgic és com un joc que encetem cada any i que ens serveix per recordar i celebrar al llarg de tot l’any les festes dels sants de cada dia i les altres festes més importants: els diumenges, els temps de Nadal, Quaresma, Pasqua.., alhora que anem repassant, dia a dia, tot el que Jesús va ensenyar. El calendari litúrgic no comença el dia 1 de gener, sinó cinc setmanes abans, cap a principis de desembre, amb el temps que en diem “Advent”.

Advent vol dir “espera”, I què esperem?. Doncs esperem una de les festes més emocionants de tot l’any: el naixement de Jesús, el Nadal. Heu tingut alguna vegada un calendari d’advent? Amb el calendari d’advent podeu entendre el que us deia de que el calendari litúrgic és com un joc: és divertit que cada dia tingui la seva finestreta amb la sorpresa que ens va acostant cada vegada més al gran dia..

“Advent”, per a nosaltres els cristians, és un temps en que mirem de preparar-nos per donar-li la benvinguda a Jesús el dia en que va néixer, tal com ho van fer la verge Maria i sant Josep, com els pastors de Betlem i els reis Mags. És un temps en el que podem aprendre a esperar amb il·lusió, i també amb unes estones de silenci i pregària. Il·lusió perquè estem contents que Jesús neixi i ens porti notícies tant bones com que Déu és el nostre pare, que ens estima, que es preocupa de nosaltres i que dóna sentit a les nostres vides. Per Jesús sabem que la nostra vida la de les persones que estimem no s’acaba quan ens morim, sinó que després ens tornarem a trobar en el Cel per sempre. Ens fa il·lusió també perquè les festes de Nadal són boniques, plenes de llums i de costums que ens agraden: els àpats especials amb la família, el pessebre i l’arbre de Nadal, els torrons i les neules, el tió, el dia de Reis, les vacances..

I també amb unes estones de silenci i de pregària, dèiem. Si no hi ha silenci no hi pot haver pregària, doncs és enmig del silenci que neix la pregària. El silenci fa possible “trobar” dins nostre Déu que espera que li parlem. Si no hi ha silenci i pregària, no podem aconseguir celebrar el Nadal “per dins”. L’evangeli ens parla de com la verge Maria ho feia així quan diu d'ella: «guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (Lluc, 2, 19).