Li (1)

Bona part de la Catequesi parroquial, ja ho veieu, va adreçada a la preparació de la Primera Comunió. Nosaltres els catequistes, i els mossens, no ho voldríem així. Voldríem que la catequesi fos una activitat per acostar-nos a Jesús, per ajudar-nos a viure més a prop de Déu, i això hauria de durar tota la vida. Unes estones setmanals, quinzenals o mensuals que ens ajudessin als de la parròquia a ser un grup de persones que comparteixen amistat, resen plegats i es deixen guiar per a fer la seva vida cada vegada més semblant a la del qui s’anomenava a sí mateix “el bon Pastor”: Jesús. A ser tan bones persones com ell, segurament no hi arribarem mai del tot: per això he dit “cada vegada més semblant”. Estem en camí. La catequesi no és arribar a fer la “Primera Comunió” i ja està. Arribar a comprendre una mica qui és Jesús, saber què vol de nosaltres i poder rebre’l en el sagrament de l’eucaristia és molt important, però ser cristià no s’acaba aquí, sinó que més aviat hi comença.

Us vaig dir que avui us explicaria la història de la Li. Ja veureu que ella, sense ni dir res, ens explicarà millor el que vull dir.

Li és una nena xinesa que va viure fa cinquanta anys. A la Xina d’aquell temps, la religió va ser prohibida. El govern xinès va fer tancar les esglésies. Van enviar soldats per fer-ne fora tothom i mantenir-les tancades.

Quan això va passar, la Li tenia nou o deu anys. Ella, com vosaltres, no feia gaire temps que havia fet la Primera Comunió. La seva mestra de catequesi era una monja: la germana Euphrasie. La germana Euphrasie estava contenta de Li perquè escoltava el que ella deia i ho posava en pràctica. Li estimava Jesús. Quan va saber que en el pa de l’eucaristia hi havia Jesús, va voler anar cada dia a combregar per poder estar amb Ell.

En aquella època, a la Xina, quan els nens feien la Primera Comunió, també preparaven un “recordatori”, tal com ho fem aquí i, de la mateixa manera com ho heu fet alguns de vosaltres, el recordatori el dibuixaven ells mateixos. El de la Li era un dibuix del “bon Pastor”. El bon Pastor és una imatge de Jesús en el que es veu un pastor que porta una ovella a les espatlles, o al costat, o que està enmig d’un petit ramat. Aquesta manera de representar Jesús ja la feien servir els primers cristians. Els servia per a recordar el que Jesús havia dit:

«Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles». I també: «jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.» (Jn 10, 7-16)

(seguirà la setmana que ve)