Li (2)

Un dia, a catequesi, la Li va fer aquesta pregunta a la germana Euphrasie:

«Com és que Jesús no ens ha ensenyat a dir “el nostre arròs –en comptes de ‘el nostre pa’- de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui”?»

Ja sabeu que a la Xina, el principal aliment és l’arròs; a molts llocs no coneixen el pa tal com nosaltres el mengem. La germana Euphrasie no va saber gaire com contestar. Va dir-li que el “pa” del parenostre és la Eucaristia, la comunió. I és veritat. Però també és cert que quan nosaltres resem el parenostre, no demanem el pa de la Eucaristia i prou; també li demanem a Déu que ens doni l’aliment de cada dia, tot el que ens és necessari per a viure (el menjar, el vestit, l’escalfor material i l’espiritual: l’afecte de la nostra família i dels amics, i també el treball o l’escola, els diners que necessitem..).

Jo crec que d’aquí a poc temps, a la Xina combregaran amb pans fets d’arròs, i que al parenostre diran “el nostre arròs de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui” Serà gràcies a la Li, perquè quan un nen de nou anys demana una cosa se li ha de fer cas (oi que hi esteu d’acord?) i, més a més, ja us ho he dit, la Li estimava molt la comunió..

Heu de saber que quan els soldats van entrar al seu poble, van convocar tota la gent a l’església i van llençar els pans de la comunió per terra. A la Li allò la va entristir molt. Quan ho va veure es va posar a plorar..

Però va ser valenta. Encara que havien prohibit d’entrar mai més a l’església, ella hi va anar cada dia per a combregar amb un dels pans que havien quedat a terra. L’últim dia,quan ja només quedava un pa, la van veure i el soldat que hi havia de guàrdia li va disparar i va morir allí. Si el Bon Pastor havia donat la vida per a les seves ovelles, ella, la Li, també va donar la seva vida per al Bon Pastor.

A nosaltres segurament que no ens mataran per anar a combregar; això no sol passar. Però el que podem fer és proposar-nos d’anar-hi cada diumenge i, abans de combregar, aturar-nos a pensar que anem a rebre Jesús i que, per això, hi hem d’anar preparats: si tenim pecats en demanarem perdó (al principi de la missa ho fem tots plegats de demanar perdó: hem d’estar atents i fer-ho de veritat, però si no hi hem pensat, encara ho podem fer quan estem a la cua per anar a combregar). Mentre ens hi acostem, també podem pensar què li explicarem, què li demanarem (primer demanarem per als altres, després per a nosaltres). Li podem dir que l’estimem i que volem estimar-lo cada cop més. Si ho fem així, Jesús, que és molt agraït, ens farà ser tan valents i eixerits com la Li !