Janis (2)

La Janis era simpàtica i es preocupava dels altres. És per això que la seva no és una història trista. En tot el què va fer sempre hi havia simpatia, gràcia i una gran tranquil·litat.

Ja us he dit que li agradaven molt els cavalls. Cada setmana esperava l'hora de veure un programa a la tele, que es deia National Velvet, on parlaven de cavalls. Quan acabava el programa, sempre anava a la cuina, on hi havia la seva mare i li deia: "què et sembla, momà, no podríem trobar la manera de comprar un cavall?", i sempre li deia que no, que hi havia coses més importants en les què gastar els diners. Una tarda, però, de seguida que va acabar el programa dels cavalls, en van començar un altre que parlava de les persones invidents. A la Janis li va interessar molt. Una bona part de les persones cegues, deien al programa, podien recuperar la vista si se'ls podia fer una operació de trasplantament de còrnia. Però per a fer una operació d'aquestes, calia que hi hagués persones disposades a donar els seus ulls quan morissin a un "Banc d'Ulls". També va sortir una mare joveneta que va explicar com havia perdut el seu fill petit quan el va atropellar un cotxe. Quan va passar l'accident ella estava desesperada, però de cop i volta se li va acudir que podria donar els ulls del seu fill i, d'alguna manera, ell seguiria present en el món en els ulls d'una altra persona. Tal com ho va pensar, ho va fer, i en el programa de la tele explicava contenta com, després d'haver-ho fet, va recuperar la serenitat i l'esperança que havia perdut. La Janis va quedar molt impressionada. Es va quedar una estona pensant i després, va anar decidida cap a la cuina. Va dir a la seva mare que volia dir-li una cosa. Ella, sense mirar-la, li va dir: "que vols un cavall?". Però la Janis li va dir que volia donar els seus ulls a un Banc d'Ulls per quan es morís. La mare, tota sorpresa, va dir-li: "què dius?!", i la Janis li va explicar que havia vist en un programa de la tele tot allò del Banc d'Ulls, i que ella hi volia col·laborar. La mare li va donar un munt de pastanagues i li va dir que es quedés allà amb ella a tallar-les en trossets ben petitons, i que mentrestant li expliqués el què havia vist en aquell programa. La Janis, més endavant ho van poder saber, parlava ben seriosament..