el cel s’esquinçà

I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. (Mt 1, 10)

Aquest és el text de l’evangeli de Marc que el nostre llibre de catequesi ens proposa de meditar i comentar avui. L’escena és la del baptisme de Jesús al riu Jordà, i qui el bateja és el seu parent Joan el baptista (no el Joan jovenet que ja coneixem, el deixeble de Jesús, sinó aquell Joan precursor, l’últim dels profetes, fill de Isabel, la cosina de la verge Maria)

Jesús rep un baptisme, com nosaltres. Sembla com si, veient la seva disponibilitat a fer-se batejar (ell, que no tenia cap pecat per fer-se perdonar) el Pare aprofités el moment per a donar-li la Confirmació. El cel s’obre i l’Esperit baixa cap a ell. Tres anys més tard, el dia de la Pentecosta, el cel es torna a obrir i l’Esperit “baixa” sobre els apòstols, la mare de Jesús i algunes dones. Baptisme i Confirmació són dos sagraments que originalment anaven junts. A les esglésies orientals, les de ritus ortodoxa, se segueixen administrant tots dos sagraments alhora, i també aquí, quan una persona rep el baptisme de gran, rep al mateix temps la Confirmació, el do de l’Esperit.

Nosaltres som batejats. Què vol dir això? ¿Vol dir que som millors que els altres que no ho són, o que Déu ens estima més? No, de cap manera. Pensar així seria una bestiesa. Déu, que és el-més-bo-de-tots per definició (això ho hem d’explicar), com podria estimar més que les altres alguna de les seves criatures? Què vol dir, doncs, que som batejats? Jo diria que vol dir que hem rebut un encàrrec. L’encàrrec de repartir allò que ens ha estat donat.

Us en recordeu del mannà que rebien els israelites mentre vagaven pel desert cercant la Terra Promesa? Era per a tots i els durava un sol dia. Si algun d’ells se l’amagava i l’atresorava per l’endemà, se li feia malbé. Es podria. Amb el baptisme crec que passa una cosa semblant: és per a repartir-lo. Els qui hem rebut el gran do de l’Esperit, l’hem rebut per a compartir-lo, per donar-lo als altres. Si no, se’ns fa malbé.

Per això em va agradar molt una pregunta que s’han empescat els del nostre bisbat per adreçar-nos-la durant tot l’any als qui anem a missa. És una pregunta que diu així:

QUÈ N’HAS FET, DEL TEU BAPTISME ?