“entre els animals feréstecs”

Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. (Mc 1, 12)

I després de ser batejat; què va fer, Jesús?

Doncs... no se’n va anar a predicar de seguida. Diu l’evangeli de Marc que, “empès per l’Esperit”, va marxar al desert i hi va passar quaranta dies amb la companyia d’animals feréstecs, àngels i... el diable en cap.

Si llegiu les vides dels sants veureu que moltes vegades passa el mateix. Abans de llançar-se a proclamar el seu “encàrrec”, hauran hagut d’aprendre a deslligar-se dels afanys del món. L’esperança que comunicaran ja no serà la seva, sinó la que han rebut de dalt.

Un no pot donar allò que no té, i nosaltres només comencem a tenir quelcom a repartir quan ens hem adonat que, per nosaltres mateixos, no tenim res, sinó que tot ho hem rebut, i que no podríem fer res de bo si no ens hagués estat donat abans.

Per això, per poder dur a terme l’encàrrec que tenim (repartir esperança, repartir esperit), hauríem de treure profit de les coses bones i dolentes que ens passen per aprendre a estimar-nos com Déu ho vol.

És quan anem essent experts en aquesta feina (i ho podem ser de ben jovenets, com ho va ser la Janis), quan podrem fer bé el nostre encàrrec...

Diumenge passat, al sermó de la missa, Mn. Joan Hakolimana ens deia: “com podem donar esperança si no hem après a estar contents i confiats en Déu?”