moure'ns

A casa ara hi tenim un nou habitant; és un gossa molt peluda, una barreja de petaner i gos d’atura que vem anar a adoptar a la gossera diumenge passat. Allà li havien posat el nom de Cuca, però la veritat és que no coneixien quin nom tenia abans que la recollissin. És una gosseta que de seguida crida l’atenció perquè es molt tranquil·la. Es mou molt poc i no borda ni fa escarafalls. De tota manera –com tots els gossos, suposo- el què més li agrada és que la treguin a passejar.

Us agrada sortir, moure-us, canviar de lloc? Segur que sí. O potser a algunes o alguns de vosaltres no gaire. Potser sou d'aquella mena de manera que preferiu estar-vos en un racó i llegir, veure la tele, fer el deures o, simplement veure què passa, com la nostra gosseta...

El nostre llibre, el “Posa’t en Camí”, avui parla d’això. De moure’ns. De canviar de lloc per fora, i per dins.

És cert que cadascú és com és i no fa cap falta estar contínuament canviant de lloc, fets uns “cul d’angúnies”. Moltes coses de les que fem a la vida necessiten esforç i dedicació, però abans i per sobre (o per sota), necessiten constància. Si sempre anem canviant d’idea i sempre estem fixant-nos tan sols en allò que fan els altres o en el què està de moda, difícilment podrem construir un projecte estable. Això tant serveix si parlem dels estudis, com si parlem de l’amistat, de l’amor o de la família.

Però també és veritat que hauríem de ser persones obertes a les idees noves, als canvis necessaris, a refer la nostra conducta i anar modelant la nostra manera de pensar. Això és una feina que pot durar tota la vida i que s’ha de fer sense presses. Ahir em va fer gràcia llegir en un llibre que parlava dels ocells (un llibre molt bonic que es diu “Els nostres amics els ocells”, de Josep Maria de Sagarra) que les persones, pel què fa a la manera de pensar, no arriben a fer-se del tot fins que no tenen quaranta o ben bé cinquanta anys. Ho vaig trobar encertat.

Què vol dir ser persones obertes a les idees i els canvis?

Vol dir escoltar els altres i mirar d’entendre el què ens volen dir quan parlen, o quan pateixen o quan estan contents. Vol dir fixar-nos en allò que trobem agradable i ens fa bé dels altres per fer-ho nosaltres d’una manera semblant. Vol dir no tancar-nos en idees fixes que no tenen un fonament raonable (aquí podem buscar entre tots uns quants exemples). Vol dir analitzar amb interès i força allò que fem i diem cadascú de nosaltres i valorar si ho hem fet bé o malament. Vol dir rectificar. Vol dir aprendre a demanar perdó i necessitar-lo. Vol dir ser prou llestos per aprofitar-nos d’aquesta cosa tan bonica com passada de moda que en diem "la celebració (!) del sagrament de la Penitència".