pujant a Jerusalem

Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n'estaven molt sorpresos: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir (Mc 10, 32)

No és veritat, crec jo, que totes les persones que viuen de la política, ho facin per interessos que no siguin els que diuen defensar. O sigui: que diguin, per exemple, voler ajudar a progressar el país i fer el bé a les persones, i resulti, en canvi, que l’únic motiu que de veritat els estimula a fer-ho, sigui tenir poder i que tothom els admiri. Probablement, d’aquests n’hi haurà molts, però no tots; ni tal sols la majoria. Molts polítics, ben segur, encara que els agradi ser ben considerats, són persones honestes que lluiten per un ideal.

El mateix podríem dir dels músics, els pintors, els escriptors i els artistes en general. Molts d’ells busquen ser admirats i prou, però la majoria d’ells, allò que busquen en primer lloc no és treure’n profit sinó quelcom més espiritual: sentiments, idees, expressar la bellesa o la limitació humana... i si més a més són reconeguts i admirats, millor per a ells.

En la religió i les creences, que també són expressions humanes de la nostra naturalesa espiritual, pot passar el mateix. A vegades podríem creure’ns que tan sols busquem el bé, l’amor i la justícia, i adonar-nos que en realitat, potser sense voler, el principal afany, el motiu que feia trobar-nos-hi bé en la pregària i el seguiment de Jesús, era el d’ésser ben considerats pels altres. En aquest cas, podrem tardar poc o molt temps, però sempre, tard o d’hora, “ens sentirem sorpresos” com els deixebles en el versicle que ens proposa el nostre llibre avui, i ens adonarem que això no és possible: Seguir Jesús comporta, ell ho va deixar ben clar, estar disposat a topar amb la incomprensió, carregar la creu, ser menyspreat... No sempre serà així, però sí alguna vegada i potser durant temporades que es poden fer llargues. Per això, qui volgués ser cristià per a treure’n profit –humanament parlant- acabaria deixant-ho perquè, simplement, no funciona.

Nosaltres seguim Jesús que ens promet la resurrecció i la vida (la Resurrecció i la Vida), el “cent per u aquí a la terra i la vida eterna”, però també passant per la creu. Això jo ho he sentit explicar ben curtet d’aquesta manera: La nostra Fe és PASQUAL. Sembla ser que "Pasqua", etimològicament vol dir "Pas". La Pascua era la commemoració del pas del mar Roig, del pas de l'esclavatge a la llibertat, que és justament allò que celebrarem ara a la Setmana Santa. La Pasqua no és tan sols la creu, la mort; ni tampoc tan sols la Resurrecció, sinó la mort i Resurrecció de Crist: El pas de la mort a la Vida