"i deia a tothom..."

«I deia a tothom: --Si algú vol venir amb mi, que
es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.»
(Lluc 9, 23)

Podríem pensar que Jesús dóna aquest consell tan sols per quan les coses ens van bé i prou. Com si digués: “ep..!, vosaltres que esteu tan contents i satisfets de vosaltres mateixos, penseu que si no us oblideu de les vostres coses i preneu la creu de cada dia, no em podreu seguir !”

Però si ens hi fixem, ens adonarem que el seu consell pren tota la força i utilitat justament quan les coses ens van malament.

Perquè el què diu Jesús que hem de fer si volem anar amb ell, conté dues condicions:

1. Negar-se a un mateix
2. Prendre la pròpia creu de cada dia

Quan les coses van bé, és més fàcil oblidar-nos de nosaltres mateixos; sense voler, ens sentim contents d’estar amb els altres i ajudar-los. Però com que tot és fàcil, ja ni hi pensem a prendre la creu de cada dia: simplement, no n’hi ha.

I quan les coses van malament? Aleshores la cosa es capgira. Ja tenim la creu de cada dia: allò que ens preocupa i ens fa estar malament (un mal de queixal o un constipat, un examen que hem de preparar, la sensació que no ens han entès o que no ens escolten, una feina urgent que no ens surt bé... mil coses). Però el mateix neguit que ens provoca allò que va malament, fa que no estiguem atents als altres; prou feina tenim, amb el nostre problema, oi?

Doncs quan això ens passa, és quan millor ens aniria de seguir el consell de Jesús: negar-nos a nosaltres mateixos i “abocar-nos” a estar pels altres, mirar en què podem ajudar. D’aquesta manera, allò que era un mal es converteix en un molt bé (un “tres bien”, que diuen els francesos):

1. Alleugerim el mal dels altres
2. Ens oblidem del nostres propis mals
3. Seguim Jesús :)