"aquí em tens"

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. (Mc 9, 2-3)

La setmana passada parlàvem de “la dificultat del camí”, i potser veu pensar: “Ui, jo no sóc gaire valent/a; jo m’estimo Jesús i m’agrada ser una bona persona, però també m’agrada passar-ho bé i ser com els altres, i no pas anar de prepotent per la vida..., no sé si està fet per a mi, això de les dificultats...”

Jesús no ens demana de viure sempre preocupats, sinó que vol que visquem contents. Ell sap com som i vol que siguem feliços. Vol que ens preocupem dels altres i que ens oblidem de nosaltres mateixos, però de cap manera vol que estiguem tristos o que siguem uns amargats.

El text de Marc que hem llegit avui, explica com Jesús dóna consol als tres deixebles, Pere, Jaume i Joan, després de donar-los un bon disgust fent-los saber que morirà a la creu. Quan Jesús ens demana alguna cosa difícil, ens dóna força i alegria per a fer-la. Recordeu què deien els dos deixebles d’Emaús, tan desanimats com estaven, després de tornar a trobar Jesús?

--“¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?”

Fixeu-vos en el text de Marc que vem llegir la setmana passada: el jove aquell que no es va decidir a deixar-ho tot per Jesús –ho remarca l’Evangeli- “va quedar abatut i se n’anà tot trist” (Mc 10, 22). En canvi, si ens decidim a ser amics de Jesús i fer el què ell diu, es farà realitat en les nostres vides allò que ell mateix va dir:

“Feliç aquell qui no em rebutjarà !” (Lluc 11, 23)

Dificultats en tenim tots, i no hi ha res a fer-hi: tothom té moments bons i dolents. A casa nostra, fa tres mesos que tenim la Boira. Doncs fins i tot ella, que és una gosseta i no hauria de tenir complicacions, encara que la cuidis i la treguis a passejar i tothom li faci festes, cada dia té moments ens els que està contenta i moments en els que es posa neguitosa, o més aturada del compte. Quan està així, excepte menjar, res no li fa “efecte”.

Més a més, nosaltres, a diferència de la Boira, tenim una promesa. És la que ens va llegir molt a poc a poc Mn Joan Cases, el Vicari episcopal, mentre el bisbe ens donava la benedicció solemne ―en aquell moment, en realitat, era Jesús mateix en l’Eucaristia qui ens la donava:

«Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: “aquí em tens”» (Is 58, 9)