"pertot arreu"

Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.(Marc 16, 20)

És l’últim dia del “Posa’t en Camí”, avui. Us en recordeu del primer dia? vem fer el dibuix d’una motxilla, una cantimplora i un camí que s’allunyava davant nostre. I, què curiós: l’últim dia, en comptes d’haver arribat a lloc, resulta que el text de L’Evangeli de Marc, que és justament l’últim versicle, ens parla una altra vegada ―com al principi― de començar un nou viatge (“Ells se n’anaren a predicar pertot arreu”).

Després d’haver seguit Jesús pel camí de la seva predicació, després d’haver escoltat tot el què ens deia, d’haver vist com anava deixant enrere tot el què tenia i quedar-se tan sols amb la creu, com un crit mut que ens deia fins a quin punt ens estimava; després de la gran alegria del seu retorn a la vida, que tampoc té paraules que la puguin expressar; després, dic, torna a repetir aquell encàrrec senzill que hem repetit tantes vegades: “aneu per tot el món i anuncieu la bona nova” (Mc 16, 15)

I quina és la diferència?, ens podríem preguntar. Què hi ha de diferent entre el posar-se en camí del primer dia i el d’avui? Jo diria que la diferència és un detall petit: Avui hi ha llum, com el primer dia, però així com la llum del primer dia venia de fora, avui en canvi, surt de dins. Hem begut la poció de la Pentecosta i tenim l’Esperit en nosaltres, o més ben dit: és l’Esperit qui ens té. (Us recordeu què deien la gent dels apòstols aquell dia?: que havien begut més del compte!). Abans no podíem parlar perquè parlàvem en nom propi i ens fèiem l’interessant, nosaltres érem els protagonistes. Ara, en canvi, parlem perquè no en tenim més remei. Necessitem explicar, amb l’oblit de sí mateix de qui està enamorat, que Jesús, i per ell tots els altres (Jesús també és els altres ―Mt 25, 40; Fets 9, 5―) és qui de veritat ens importa, i per això ens en anem “a predicar pertot arreu”: perquè a nosaltres, que som petits, petits, ja no ens hi cap dins !