"no tingueu por !"

Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por. (Mc 16, 6-8)

Quin entramat, quina barreja, quin joc de sensacions !

Dijous a la nit, la sensació d’entendre-ho tot. Jesús, en la intimitat d’aquell sopar tan ben preparat, ens parlava com mai ho havia fet. Ens va rentar els peus d’un en un. Mai no havia estat tan tendre i carinyós amb nosaltres. “Jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”, ens deia, “que els vostres cors s'asserenin i no temin“, i “tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres”. “Sou els meus amics”, i “fillets meus”, ens va arribar a dir...

Després del sopar, a l’hort de les oliveres, ens vem quedar adormits i, de cop i volta, les torxes, els soldats, la por... tots vem fugir i Ell ve ser fet presoner.

Abans d’ahir, divendres, el vem veure patir, el van pegar, se’n van riure de mala manera... quines burles més cruels !, i més cops, i les espines... i Ell no deia res. El van assotar, el van escridassar Quan ja no podia més, sense ni haver dormit, li van fer carregar la creu i el van clavar allí. Viu encara, es van repartir els seus vestits, com dient-li: “tu ja no els faràs servir perquè moriràs aquí...”

Nosaltres teníem por, estàvem com bojos i molt espantats. No sabíem on amagar-nos. Encara teníem la sensació de l’aigua als peus quan ens els va rentar i... tot ens havia caigut al damunt. No sabíem a qui anar ara que Ell, a qui havíem seguit i teníem per Déu, ja no hi era. Tot s’havia ensorrat. Teníem molta por !

Dissabte, quin silenci ! Pere estava destrossat i plorava, i tots, de tant en tant, tampoc ens podíem aguantar i fèiem com ell.

Avui diumenge, alguns de nosaltres havien marxat, els altres seguíem amagats, tots estàvem enfonsats i ningú no deia res; però al matí, d’hora, han vingut esverades Maria Magdalena, la Joana, Maria la mare de Jaume i les altres, i ens han dit que havien anat al sepulcre i havien trobat la pedra apartada. Han dit que Jesús no hi era. Diuen que han vist dos àngels. Pere i Joan hi han anat i no han vist el cos de Jesús: tan sols hi havia el llençol aplanat. Però no han vist cap àngel. Pere ja no plora; està molt pensatiu. Joan, de tant en tant li dóna un cop de colze i somriu amb aires de misteri...

Ara han trucat a la porta. Són els que han marxat aquest matí. Diu que venen d’Emmaús i que... han vist Jesús i han sopat amb Ell. Però, qui ha entrat ara? Sembla... pot ser?! És...