Recordeu quina era la sensació que us donava, quan éreu petits, de veure Jesús a la creu? Alguna vegada us heu aturat a imaginar què devia sentir i què devia pensar Jesús mentre moria per nosaltres? No heu tingut mai ganes de que hagués anat tot de diferent manera? No era possible que Jesús no patís i morís a la creu?
Jesús no volia la creu, llegim a l’Evangeli que li feia por. Molta por. De tota manera accepta de passar tots els patiments perquè ens estima (estimar, d’alguna manera vol dir també això: estar disposat a passar-ho malament per la persona que estimes) I no ho acceptava com qui passa per un mal moment perquè no té altra remei i prou. Es pot dir que no volia la creu, però que sí la volia en la mesura que així feia el que creia que havia de fer (ell creia que havia de fer el que li demanava el Pare, i en aquell moment té la certesa que el Pare li demanava de passar per la creu) Fins i tot, uns quants dies abans renya a Pere quan li diu que “de cap manera, que ell no ha de patir i morir !” tal com els anunciava..
La creu, el patiment, el tenir mal, no el volem ningú. Jesús tampoc. I Déu tampoc vol el mal de ningú. Però el patiment i el mal existeixen. I moltes vegades existeixen per com les persones fem servir malament la nostra llibertat. Podem estimar o no. Podem fer feliços els altres o no. I moltes vegades no fem feliços els altres. Molts patiments de moltes persones són conseqüència del mal o de no tenir en compte els altres. I Déu, que ens vol lliures, ens deixa fer encara que fem les coses malament. Ell, que ens ha creat i que coneix com som, sap que darrera el patiment i darrera la mort hi ha quelcom més important i que, així com el patiment no dura per sempre, la felicitat i la resurrecció que ell ens vol donar sí que dura per sempre.
Per què, però, Déu permet el mal i el sofriment? Per què demana al seu Fill que mori a la creu?
Això és difícil de contestar. Però fàcil de comprendre. En serem capaços?
Jesús no volia la creu, llegim a l’Evangeli que li feia por. Molta por. De tota manera accepta de passar tots els patiments perquè ens estima (estimar, d’alguna manera vol dir també això: estar disposat a passar-ho malament per la persona que estimes) I no ho acceptava com qui passa per un mal moment perquè no té altra remei i prou. Es pot dir que no volia la creu, però que sí la volia en la mesura que així feia el que creia que havia de fer (ell creia que havia de fer el que li demanava el Pare, i en aquell moment té la certesa que el Pare li demanava de passar per la creu) Fins i tot, uns quants dies abans renya a Pere quan li diu que “de cap manera, que ell no ha de patir i morir !” tal com els anunciava..
La creu, el patiment, el tenir mal, no el volem ningú. Jesús tampoc. I Déu tampoc vol el mal de ningú. Però el patiment i el mal existeixen. I moltes vegades existeixen per com les persones fem servir malament la nostra llibertat. Podem estimar o no. Podem fer feliços els altres o no. I moltes vegades no fem feliços els altres. Molts patiments de moltes persones són conseqüència del mal o de no tenir en compte els altres. I Déu, que ens vol lliures, ens deixa fer encara que fem les coses malament. Ell, que ens ha creat i que coneix com som, sap que darrera el patiment i darrera la mort hi ha quelcom més important i que, així com el patiment no dura per sempre, la felicitat i la resurrecció que ell ens vol donar sí que dura per sempre.
Per què, però, Déu permet el mal i el sofriment? Per què demana al seu Fill que mori a la creu?
Això és difícil de contestar. Però fàcil de comprendre. En serem capaços?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada