en esperit

--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
Li diu la dona:
--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
Ell li diu:
--Vés a cridar el teu marit i torna.
La dona li contesta:
--No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
--Fas bé de dir que no en tens. N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
La dona li respon:
--Senyor, veig que ets un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.

(Jn 4, 13 – 24)

Potser us ha passat alguna vegada de desitjar amb moltes ganes tenir una cosa que no la podeu aconseguir i pensar que, si la tinguéssiu ja no necessitaríeu ni voldríeu res més. I potser, quan per fi la heu aconseguit, després d’estar contents unes hores o uns dies, us heu adonat que allò que tant desitjàveu ja no us omple. No era tant com havíeu imaginat..

En el relat de més amunt, Jesús li descobreix tot un secret, a la samaritana: la única cosa que de veritat la pot fer feliç i li pot donar la pau, no la té gaire lluny. No li cal, per a trobar-la, ni anar buscant un nou amant, ni preocupar-se de l’aigua (tant important com és l’aigua; no heu passat mai set en una excursió?), ni tan sols de tenir una església on anar a pregar. Allò que de veritat li pot donar sentit a la vida ho pot trobar.. dins seu mateix !

Això no vol dir que no haguem de desitjar aquelles coses bones que ens fan falta; ni que enamorar-se i trobar un company o companya per a tota la vida no sigui important (que sí que ho és !), ni que no faci falta anar a l’església a pregar i donar gràcies amb les altres persones. Vol dir que totes aquestes coses, que són importants i necessàries, no són les “primordials”..

El que de debò és primordial, ens diu Jesús, és que ens adonem que Déu pot habitar dins nostre i li ho podem referir tot. Si ens sabem portadors de l’Esperit de Déu dins nostre, tot pren sentit: tant les coses bones, com les dolentes que ens puguin passar. A nosaltres i a tothom. Com n’és d’important aprendre a mantenir-nos constantment en la seva presència..!