A la quaresma recordem (“re-cordar” és una paraula que vol dir “tornar a passar pel cor”) els quaranta dies que Jesús passà al desert preparant-se per a la predicació. Jesús es va fer un de nosaltres per ensenyar-nos de prop què espera Déu de nosaltres. Ell també va haver d’aprendre i créixer com a persona, i ho va fer amb esforç, com veiem en el relat que fa l’evangeli d’aquests quaranta dies que va passar al desert.
Déu no espera de nosaltres tan sols que resem, i que anem a missa i que donem coses als altres. Tampoc espera de nosaltres que visquem aïlladament o que portem una vida “rara”, estranya. Jesús, amb la seva vida i la seva predicació, ens va ensenyar una manera de fer. Quines coses bones podem aprendre de Jesús? Podem dir que Jesús era:
Humil – no es fa el “xulo” ni vol que parlin bé d’ell, sovint s’amaga de “l’èxit”
Sincer – mai fa “comèdia” i diu el que ha de dir encara que el deixin de banda o li agafin “mania”. Fixeu-vos si n’hi van agafar, de mania, que fins i tot el van matar
Respectuós – escolta tothom, diu el que ha de dir, és veritat, però estimant la persona
Pacient – espera i no demana més del compte; al final no té cap pressa; diu el més important just la nit abans de que el facin presoner
Serè – No el veureu mai atabalat, sempre guarda una calma i una dignitat que impressionen
Valent – sabia que hauria de patir i no es fa enrere..
Treballador – es lleva ben d’hora al matí per pregar i, dels trenta-tres anys que va viure com una persona més, trenta va fer d’artesà
Generós – dóna tot el que té, sobretot el seu temps i fins els vestits; no té on “reclinar el cap”
Just – mai no mira de “quedar bé”, sinó que vol el bé de cadascú, tant aquell a qui s’adreça és ric com pobre, home o dona, poderós o malvist. Mira qui té al davant, i no la cara que posaran els altres
Sobri – passa amb ben poc
Lleial – és amic dels seus amics i, per exemple, abans que el facin presoner, es preocupa que els deixin marxar
Déu no espera de nosaltres tan sols que resem, i que anem a missa i que donem coses als altres. Tampoc espera de nosaltres que visquem aïlladament o que portem una vida “rara”, estranya. Jesús, amb la seva vida i la seva predicació, ens va ensenyar una manera de fer. Quines coses bones podem aprendre de Jesús? Podem dir que Jesús era:
Humil – no es fa el “xulo” ni vol que parlin bé d’ell, sovint s’amaga de “l’èxit”
Sincer – mai fa “comèdia” i diu el que ha de dir encara que el deixin de banda o li agafin “mania”. Fixeu-vos si n’hi van agafar, de mania, que fins i tot el van matar
Respectuós – escolta tothom, diu el que ha de dir, és veritat, però estimant la persona
Pacient – espera i no demana més del compte; al final no té cap pressa; diu el més important just la nit abans de que el facin presoner
Serè – No el veureu mai atabalat, sempre guarda una calma i una dignitat que impressionen
Valent – sabia que hauria de patir i no es fa enrere..
Treballador – es lleva ben d’hora al matí per pregar i, dels trenta-tres anys que va viure com una persona més, trenta va fer d’artesà
Generós – dóna tot el que té, sobretot el seu temps i fins els vestits; no té on “reclinar el cap”
Just – mai no mira de “quedar bé”, sinó que vol el bé de cadascú, tant aquell a qui s’adreça és ric com pobre, home o dona, poderós o malvist. Mira qui té al davant, i no la cara que posaran els altres
Sobri – passa amb ben poc
Lleial – és amic dels seus amics i, per exemple, abans que el facin presoner, es preocupa que els deixin marxar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada