Jesús - 2 -

En els evangelis no surt escrit enlloc que Jesús jugués, cantés, mengés xuxes, recités poemes, rigués, plorés, s’enfadés i es posés trist o content. Però una cosa sí la sabem amb tota seguretat: que Jesús era una persona com nosaltres. Això sí que ho diuen els evangelis. Quan era més gran, Jesús  feia tot el que us deia, i el més normal es que de petit també ho fes. Ara us explicaré una cosa que va passar quan Jesús tenia dotze anys:

Un dia, Jesús va “pujar” a Jerusalem amb els seus pares. Hi anaven cada any per Pasqua. Però aquella vegada, quan ja tornaven, Maria i Josep es van adonar que no hi era. L’havien perdut. Quan al cap de tres dies el van trobar, Jesús s’estava al temple “assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes”. Van quedar sorpresos de trobar-lo allà i no entenien per què ell no estava buscant-los, també. Encara es van quedar més estranyats quen els va dir: -“Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?”. I diu l’evangeli que després va tornar a casa amb ells i “els era obedient”. S’hi va estar divuit anys més, fins que en va tenir trenta.

Això a nosaltres ens diu que, si volem fer com Jesús, encara que siguem petits, a més de jugar i cantar, riure i plorar, estar tristos i posar-nos contents, també podem aprendre a fer tres coses que feia ell, Jesús, quan era petit:

1. Escoltar i fer preguntes. Sobretot, escoltar. Moltes vegades ens pensem que fer bé als altres és tan sols donar-los coses, i com que nosaltres no tenim gaire coses per donar ens sembla que ja no podem fer res. Escoltar el que ens explica una persona, gran o de la nostra edat, és ajudar-la i comprendre-la. Fa un gran bé. I fer preguntes, interessar-nos pels altres, demanar, també fa el bé. No us heu adonat alguna vegada com es posa content un avi o una iaia quan els hi demanem un favor?

2. Estar a casa del Pare. On és a casa del Pare? Doncs a l’església ! Tan sols a l’església, el Pare? No. Déu és Esperit, i si nosaltres ho volem, el podem trobar dins nostre. Allí ens escolta i ens diu coses. Això és pregar, resar. Jesús vol que aprenguem a gaudir del silenci i de la pregària. També vol ensenyar-nos que a l’església s’hi està bé; si n’aprenem ara de petits, tindrem un tresor per quan siguem més grans. Passa com quan ens afeccionem a llegir. Després, quan ets més gran, mentre moltes persones s’avorreixen a les sales d’espera o si han d’estar a l’hospital molts dies, els que de petits han après a passar-ho bé amb un llibre a les mans, tot això que tenen de guanyat..

3. Obeir. Ser una persona que fa cas de que li diuen. És important, això, també. Si fem cas del què ens diuen, aleshores no serem “xulos” ni creguts. Vol dir que respectem els qui ens volen ajudar. Respectar i deixar-se ajudar és una manera senzilla de fer-nos amables i viure en pau amb tothom, oi que sí?