Janis (7)

A principis de desembre, a l'escola de la Janis van repartir als alumnes unes capses amb felicitacions de Nadal per a vendre-les entre els familiars i amics. El nen o nena que aconseguís vendre'n més, rebria com a premi un llibre. La Janis va intentar vendre moltes postals per guanyar el premi, però com que aquells dies havia de passar llargues estones a la clínica per rebre tractament, quan va anar per les cases del seu carrer a vendre postals, va resultar que ja les havien comprat als altres nens que hi havien passat abans que ella. Al principi es va enfadar per aquell desavantatge afegit que li havia portat la seva malaltia, però després va tenir una idea per capgirar la situació: s’emportaria les capses de postals a la següent visita de la clínica i miraria de vendre-les allí. Li va sortir rodat. Gràcies al personal, les infermeres i tots els amics malalts que allí hi tenia, va vendre tantes postals que va guanyar de sobres el premi.

El llibre que li van donar era "Saint Therese and the roses", una biografia de santa Teresa de Lisieux. Ja sabeu que, quan la Janis va estar ingressada a l'hospital, les monges li van regalar una foto d'aquesta santa i li van explicar coses d'ella (a vosaltres també us en hem explicat, a catequesi, oi?). La foto la conservava ben guardada. Algunes vegades, quan se la mirava i hi havia algú, deia que no entenia per què a una santa tan contenta com aquella li havien fet una foto en la que es veia seriosa. Es va llegir el llibre de seguida, i li va agradar moltíssim. Li va dir a la Charmaine que, així com ella era la seva germana gran aquí a la terra, ara també tenia una germana gran al cel: Teresina de Lisieux.

Després, agraïda, va fer un Pessebre amb cartró i figuretes de cotó, i el va portar a la planta de nens de l’Hospital. Li va dir a la infermera del mostrador: “no tindries pas habitació, per aquests?”. La infermera, emocionada, li va dir: “I tant ! els donaré el lloc d’honor !” Va netejar una cantonada del mostrador i, amb tota la cerimònia, hi va col·locar el Pessebre de la Janis.

Durant aquelles festes de Nadal, l’estat de salut de la Janis va empitjorar força, fins al punt que, a mitjans de gener, van haver d’ingressar-la una altra vegada a l’hospital. Li van augmentar la dosi dels medicaments que prenia i aviat va poder llevar-se. Tan bon punt va poder aixecar-se del llit, de seguida va tornar a dedicar-se a ajudar els altres nens malalts. Un dia, després d’haver passat tota la nit fent-li companyia a la Donna, una nena de tres anys a qui havia atropellat un cotxe, les infermeres la van anomenar “ajudanta oficial, no oficial, d’infermera”..

Aquesta vegada, a l’hospital tan sols s’hi va haver d’estar poc més d’una setmana..