Janis (11)

A partir d’aquell moment ja no va parlar més de curar-se. Ara parlava d’anar al Cel. Deixeu-me que us copiï un paràgraf sencer del llibre de Rena Ray. És del 9 de Maig, tres dies abans de morir:

«”La primera cosa que faré quan arribi al Cel serà córrer cap a la Verge Maria i amagar el meu cap a la seva falda, llavors li demanaré que et consoli i que cuidi tota la família” La Janis deia això com si estigués planejant una passejada...

»Llavors, quan es va adonar de les llàgrimes als ulls de la seva mare, li va saber greu.

»”No vull que ploris per mi, momà. No vull que ningú estigui trist, no veus que així feu malbé la meva felicitat?”»

Al dia següent, al matí, en una estona en la què es va trobar millor, li va dir a la seva mare que li demanés a una nena que hi havia a la seva habitació, més petita que ella, que cantés una cançó. Aquella nena tenia molt bona veu. Li va preguntar quina cançó li agradaria, i la Janis li va dir: «alguna cançó alegre; demana-li a veure si sap la de “old McDonald had a farm”, és una cançó feliç..»

Més tard, es va sentir música d’una radio que algú escoltava a fora de l’habitació. Se sentia força alt, i una infermera que passava, va treure el cap per demanar si volien que afluixessin el volum. La seva mare ja anava a dir que sí, però la Janis va fer que no amb el cap i amb veu apagada va dir: “I love it”, i va provar de seguir el ritme amb els peus. Amb la seva gràcia de sempre va afegir: “si no fos per aquests maleïts llençols, tan tibants, encara la podria ballar.”

El seu pare es va quedar tota la nit amb ella i, de bon matí, quan va arribar la seva mare, abans que podés entrar a la habitació la va aturar una infermera –es notava que havia plorat- i la va dir: “si us plau, digui-li com està de bonica !” “Ens ha demanat que la preparéssim..” L’havien rentat i pentinat, i ella havia demanat que li posessin la camisa de dormir nova, una que era de color rosa amb floretes blanques i que li havien regalat feia poc. Quan va entrar a l’habitació, la mare li va dir: “Oh !, estàs preciosa..!” La Janis va somriure. Estava ben desperta però cansada. “Ara ja estic a punt”, va dir. Perdia la consciència, es despertava, es tornava a adormir.. Una vegada que es va despertar va demanar a veure si la podrien pesar quan es morís. “Si anés al Cel, m’agradaria saber si hi vaig tal com era sempre, bonica i primeta..” La seva mare li va dir: “Janis, amoret, el teu cos només és un vestit, que no te’n recordes?” La Janis va riure: “És veritat! –va dir- és que em faig vella i perdo el cap..”

Cap al vespre, hi va haver un moment en què va semblar que es despertés d’un malson i li va dir al seu pare, amb veu clara: “Popà, ja has arreglat allò del banc d’ulls?” Ell va haver d’admetre que no ho havia fet. “Em vas prometre que ho faries. Vull que ho facis.. sisplau !”

El seu pare va anar a buscar una infermera i li va demanar a veure si ella sabia què havia de fer per allò de la donació dels ulls. L’infermera va trucar al Dr. English i poc després van omplir un formulari. La Janis, quan ho va saber es va quedar tranquil•la i va donar-li les gràcies al seu pare.

Cap a les vuit del vespre, la seva mare va veure que no li quedava gaire vida. Li va dir a l’oïda: “Janis, el bon Déu aviat et vindrà a buscar. Si tu te n’adones, digues-nos-ho, que voldríem dir-te adéu !”

«Vint minuts més tard –còpio el què diu el llibre de Rena Ray- la Janis es va agitar suaument i va obrir els ulls, que es van tornar grans i brillants, com si estiguessin mirant cap a un resplendor. La seva cara es va trencar en un somriure radiant, impressionant en la seva bellesa.

»”És el Cel, això?” va preguntar, i va semblar com si s’allunyés. Després, el resplendor es va canviar en una expressió preocupada. Va mirar directament el seu pare i la seva mare. Adreçant-se a ells els va cridar amb urgència: “Momà.. Popà !.. veniu.. de pressa !”

»Al cap d’un instant es va agafar als seus pares en una última abraçada. Els seus ulls es van tancar poc a poc. Va ser així com la Janis va donar a Déu la seva ànima bonica.

»Eren les 9:25 del vespre del divendres 12 de Maig del 1961»