“Bona notícia”. Això és el què vol dir la paraula “Evangeli”.
Ja sabeu que els Evangelis van ser escrits pels seguidors de Jesús. Nosaltres no tenim gaire bona memòria; no ens cal: ja tenim els llibres, els apunts, l’ordinador i el Google on podem trobar tot el què ens fa falta saber. Però fa dos mil anys, no sabia escriure gairebé ningú i tothom estava acostumat a recordar allò que els més grans de casa explicaven mentre dinaven, o després de sopar a la bora del foc, o quan els qui tenien gràcia en fer-ho repetien les històries i els contes. Al final, de tant repetir-les, les sabien de memòria.
Amb els Evangelis va passar el mateix. De primer a Jesús no se’l creia tothom; van ser pocs els qui el van seguir sempre. Molts d’ells, fins i tot familiars seus, tenien el dubte de si no seria un impostor. Això va ser així fins que, després de morir a la creu, va ressuscitar. Aleshores tot va canviar: els qui seguien Jesús i el van veure morir, quan el van poder veure viu una altra vegada, ja no van tenir cap dubte que Jesús era veritablement el Fill de Déu fet home, i no podien estar-se de dir-ho als de casa, als amics i a tothom.
A nosaltres també ens hauria passat el mateix. Imagineu-vos que un amic nostre, per exemple l’Alfons :) , ens diu que ell té súper-poders i que pot volar i enviar rajos de força per elevar objectes. Nosaltres segurament ens el creuríem, perquè l’Alfons és un bon xicot i li tenim confiança, però encara i així, potser ens quedaria algun dubte, oi? Però si un dia que l’Alfons tardava en arribar a la catequesi, de cop i volta s’obrís la finestra i l’Alfons entrés volant i es plantés sobre la taula, aleshores ja n’estaríem segurs del tot. Fins i tot aniríem a casa entusiasmats i ho diríem a tothom: “saps què?, l’Alfons, aquell que ve amb mi a catequesi, té súper-poders !!!”
Doncs als amics de Jesús els va passar el mateix. Quan va ressuscitar i al cap de cinquanta dies va deixar-los per anar al Cel, van córrer a explicar i a escriure en llibres tot allò que recordaven del què havia fet i havia ensenyat Jesús. Més encara amb l’impuls que els va suposar rebre l’Esperit Sant...
Per a ells tot allò era una Bona Notícia. La més gran que mai podia ser explicada. I per a nosaltres també.
dimarts, 30 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada