dimarts, 30 de novembre del 2010

Bona notícia (1)

“Bona notícia”. Això és el què vol dir la paraula “Evangeli”.

Ja sabeu que els Evangelis van ser escrits pels seguidors de Jesús. Nosaltres no tenim gaire bona memòria; no ens cal: ja tenim els llibres, els apunts, l’ordinador i el Google on podem trobar tot el què ens fa falta saber. Però fa dos mil anys, no sabia escriure gairebé ningú i tothom estava acostumat a recordar allò que els més grans de casa explicaven mentre dinaven, o després de sopar a la bora del foc, o quan els qui tenien gràcia en fer-ho repetien les històries i els contes. Al final, de tant repetir-les, les sabien de memòria.

Amb els Evangelis va passar el mateix. De primer a Jesús no se’l creia tothom; van ser pocs els qui el van seguir sempre. Molts d’ells, fins i tot familiars seus, tenien el dubte de si no seria un impostor. Això va ser així fins que, després de morir a la creu, va ressuscitar. Aleshores tot va canviar: els qui seguien Jesús i el van veure morir, quan el van poder veure viu una altra vegada, ja no van tenir cap dubte que Jesús era veritablement el Fill de Déu fet home, i no podien estar-se de dir-ho als de casa, als amics i a tothom.

A nosaltres també ens hauria passat el mateix. Imagineu-vos que un amic nostre, per exemple l’Alfons :) , ens diu que ell té súper-poders i que pot volar i enviar rajos de força per elevar objectes. Nosaltres segurament ens el creuríem, perquè l’Alfons és un bon xicot i li tenim confiança, però encara i així, potser ens quedaria algun dubte, oi? Però si un dia que l’Alfons tardava en arribar a la catequesi, de cop i volta s’obrís la finestra i l’Alfons entrés volant i es plantés sobre la taula, aleshores ja n’estaríem segurs del tot. Fins i tot aniríem a casa entusiasmats i ho diríem a tothom: “saps què?, l’Alfons, aquell que ve amb mi a catequesi, té súper-poders !!!”

Doncs als amics de Jesús els va passar el mateix. Quan va ressuscitar i al cap de cinquanta dies va deixar-los per anar al Cel, van córrer a explicar i a escriure en llibres tot allò que recordaven del què havia fet i havia ensenyat Jesús. Més encara amb l’impuls que els va suposar rebre l’Esperit Sant...

Per a ells tot allò era una Bona Notícia. La més gran que mai podia ser explicada. I per a nosaltres també.