de veritat i per sempre

Teniu algú que està content de veure-us? Heu sentit mai el desig de tornar a veure algú? Segur que sí.

A la vida desitgem moltes coses, però la que de veritat necessitem més és saber que algú compta amb nosaltres, que algú ens espera i pensa en nosaltres. Aquí hi caben la mare, el pare, els germans, les amigues i els amics, aquell noi o aquella noia que potser ens agrada més que els altres i que ens agradaria que ell o ella sentís el mateix per nosaltres...

L’amistat, l’amor i l’estimació és el més valuós que tenim i és suficient per donar sentit a la nostra vida. Sense amics, sense estimar ningú o sense que ningú ens estimi, tot es torna fosc i avorrit.

Heu anat mai a una residència d’avis? Allí tots estan esperant que algú els digui alguna cosa. Algú que els escolti. Són molts i es tenen a prop, però sovint cada un és lluny dels altres. Són molts però hi ha molta soledat.

L’amistat i l’estimació necessiten reciprocitat. No podem estar sempre esperant que els altres ens escoltin i prou. Som nosaltres qui hem d’oferir primer la nostra atenció, el nostre interès i simpatia, i cal fer-ho de veritat. Fer comèdia i parlar per “quedar bé”, a la llarga no funciona.

ESCOLTAR. Aquest és un bon lema.

I encara més: cal fer-ho sense esperar res, com Jesús, com els sants, com la Janis, que ho van deixant tot, tot, tot, sense quedar-se res. Jesús arriba a donar tranquil·lament la seva comoditat, la seva fama, la seva llibertat, fins i tot la seva fesomia bonica que fan malbé a cops de fuet i bufetades. A la creu li prenen els seus vestits i se’ls juguen als daus; ja no li quedava res de res, però Ell encara respon donant-nos com a mare nostre la seva mare.

Davant de tot això, no és veritat que ens entren ganes de correspondre? Jesús ho sabia. Ja ho havia dit d’una manera molt senzilla amb aquestes paraules:

«I jo, quan seré enlairat damunt la terra (es referia a quan morís a la creu) atrauré tothom cap a mi» (Jn. 12, 32)

Jesús pot ser el nostre amic de veritat i per sempre. Si no ens amaguem ell s’acostarà a nosaltres i farà valuosos els nostres esforços d’amistat amb els altres.