por i confiança

Por i confiança

Heu tingut mai por? Segur que sí.

Si no tinguéssim por, Jesús no ens diria que no en tinguéssim. Jesús sabia què és tenir por; va tenir molts més motius de tenir por que no pas els seus amics i els dirigents jueus que el van portar a la creu. Però més que tots ells, Jesús la sabia vèncer, la por.

Un dia que camineu sols, de nit, pel poble, imagineu-vos com uns sentiríeu si no hi hagués llum als carrers. En temps de Jesús no n’hi havia de llums als carrers. Imagineu-vos que sou Jesús i poseu-vos en el seu lloc. Ell sap què volen fer-li els qui manen. Ho havia anunciat unes quantes vegades als deixebles:

«Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar». (Mc 8, 31-32)

Els ho deia amb tota claredat. Però encara i així no es fa enrere, no s’amaga.

No ens pensem pas que els deixebles eren porucs. Quan a l’hort de les oliveres fan presoner Jesús i fugen tots, ho fan perquè no poden aguantar la situació tan tremenda i plena de pànic d’aquells moments. Joan era un jovenet i per això va poder estar al peu de la creu amb les dones. Una persona jove o les dones, no corrien tant risc que els fessin presoners o els matessin.

La paraula “por” surt 50 vegades als evangelis, però ni una sola referida a Jesús. Hi ha la por dels deixebles “als jueus” (es refereix als jueus dirigents) (Jn 9, 22), la por “dels jueus” al poble (Mc 11, 32; Mc 12, 12), la por d’uns i altres a Déu o a Jesús (Mc 5, 33; Mc 9, 32; Mc 11, 18)), la por als morts i als àngels (Mc 16, 8), la por a la tempesta (Mc 4, 35 -41) i la por de les persones a la misèria i la malaltia (Mt 10, 31; Lc 12, 32).

Jesús no es deixa vèncer per la por perquè coneix el seu Pare, el sent al seu costat i sap que ell és el Fill i, encara que tothom el deixi i molts li tinguin odi, el seu Pare és amb ell (Mt 26, 53; Jn 10, 29; Jn 14, 10). I ens diu que nosaltres també podem fer com ell, podem sentir la companyia “del Pare” i la seva, tal com ell la sentia (Jn 14, 23). Aquesta és la causa i el motiu de la nostra confiança. Quan Jesús ens anuncia “les benaurances” ve a dir: “no tingueu por de...” la pobresa, la tristesa, la persecució, etc.); ve a dir: “no tingueu por, que el meu Pare ho pot tot, i Ell us vigila i us cuida. Ell us donarà la felicitat”. És aquesta confiança la que li fa dir tantes vegades: “no tingueu por”.

Si no confiem, no cal que ens escarrassem a creure. Creure, tenir fe, no és "pensar" molt. És confiar en qui sabem que no ens enganya.