«Necessito ben poc, i allò que necessito, ho necessito ben poc» (St Francesc d'Assís)Els cristians, els qui volem seguir Jesús, tenim uns quants tresors. Els nostres tresors, però, ocupen poc lloc. Hi caben a la motxilla o a la butxaca. Fins i tot si ens banyem a la platja, o a la piscina, o ens dutxem a casa, encara que no duem cap roba posada, els portem a sobre. Els nostres tresors són el parenostre (la conversa amb el nostre Pare del Cel i els seus amics, que són els nostres), les benaurances (la pobresa és la nostra riquesa, l’aflicció és la nostra alegria, la humilitat és el nostre orgull, la gana és el nostre aliment, la compassió és el nostre consol, la netedat de cor és la nostra llum i la nostra lluita és allò que ens asserena). Escoltar, estimar i donar no ocupen gens de lloc, oi que no?.
Fixeu-vos què ens recomana Jesús:
«No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.» (Mc 6, 8)Un mestre així, és fantàstic. Ell no necessita que siguem llestos, ni rics, ni famosos, ni graciosos, ni més simpàtics del què som. Vol que ens acontentem amb el què tenim, i que no ens aturem gaire pensant en nosaltres mateixos. Vol que, sense gaires destorbs, ens llencem a fer el bé, i que si no ho aconseguim del tot, tampoc ens hi capfiquem. Si ho fem malament, li demanem perdó al nostre Pare i, amb el nostre tresor ben lluent una altra vegada, seguim endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada