"l'anomenat Marc"

“creieu en la bona nova !” (Marc, 1, 15b)

Us vaig dir que us explicaria qui era Marc i encara no ho he fet.

Marc, l’autor del primer Evangeli, no va ser un dels dotze apòstols. Ell, com l’evangelista Joan, també era jovenet (vull dir més jovenet que els apòstols). La seva mare vivia a Jerusalem, es deia Maria i era de la comunitat cristiana de Jerusalem. Algú ha arribat a dir si Marc no seria fill de sant Pere, perquè quan Pere va fugir de la presó després de ser empresonat per predicar la Resurrecció de Jesús, va anar a amagar-se a casa de Marc i la seva mare.

Els apòstols i gairebé tots els seguidors de Jesús vivien a Israel. Anaven a les celebracions del Temple i seguien les prescripcions i els costums dels jueus, doncs ells, com Jesús, formaven part del poble jueu. Però cada vegada eren més perseguits per culpa de creure en Jesús. Pau, un jueu convençut i intransigent (sabeu què vol dir “intransigent”?), també els perseguia, però un bon dia, Nostre Senyor li va parlar i va fer que canviés d’idea. Li va dir: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” (Saule era el nom hebreu de Pau, que en l’dioma dels romans es deia “Paulus”). Des d’aleshores, Pau va ser seguidor de Jesús, i ho va ser tan convençudament que se’n va anar a predicar més enllà de Israel a altres països.

Quan Pau va marxar de viatge per primera vegada, va anar amb Bernabé, que era molt decidit com ell, però tampoc era dels dotze apòstols. Bernabé era alt, gran i bondadós, mentre que Pau era més petit i nerviós. Pau també era molt instruït i llest; sabia raonar les coses que deia. Bernabé era cosí de Marc, i van decidir que els acompanyaria terres enllà a predicar la Bona Nova. De primer Marc es va embarcar amb ells, però com que passaven per molts perills es va espantar i va voler tornar a casa. Segurament Bernabé, amable com era, el va ajudar perquè podés tornar des de Pamfília on havien arribat fins a Jerusalem.

Passats uns anys, després que Pau i Bernabé haguessin tornat del seu primer viatge, van planejar fer-ne un altre. Bernabé es volia endur una altra vegada el seu cosí Marc, però Pau no s’hi va avenir de cap manera, fins al punt que es van separar. Pau va anar cap a Síria i Bernabé va marxar amb Marc cap a Xipre. Aquest incident va influenciar molt a Marc. Devia ser aleshores, al veure’s rebutjat, que es devia esforçar en fer-se valent i decidit. A Marc els cristians el pintem com un lleó. Quan escriu, no fa gaires figures ni floritures, explica ben bé els fets tal com els ha sentit explicar, i això ha fet el seu testimoni molt valuós des del punt de vista històric. Es nota que diu les coses com i que no ha inventat res.

És bonic de saber que, més endavant, Pau va fer-se molt amic de Marc. En una de les seves cartes demana que vagi a fer-li companyia mentre és empresonat a Roma perquè li és de gran ajut. Allí, a Roma, on en aquell temps hi havia també Pere, Marc li fa d’intèrpret; tradueix allò que Pere ensenya de l’hebreu al grec o al llatí. Això li és una bona oportunitat per posar per escrit els ensenyaments de Pere, que no són res més que el primer Evangeli, la primera Bona Notícia tal com el bonàs de Pere la deia...