compadit, va estendre la mà

Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:
--Si vols, em pots purificar.
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:
--Ho vull, queda pur.
Ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu... (Mc 1,40-42.25)

«Pelegrinant amb l’Evangeli a la mà, veiem com Jesús s’acosta a moltes persones que viuen limitacions: un paralític, un cec, un sordmut, un leprós, un home amb la mà paralitzada... Amb la seva paraula, Jesús els allibera i els anima a posar-se de nou en camí.

»El metge no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors. (Mc 2, 17)

»L’Evangeli ens vol fer adonar que cada un de nosaltres necessita ésser alliberat per Jesús mateix. A tots ens cal veure-hi més clar, escoltar millor, estendre la mà a tothom qui ho necessita.

»Senyor, fes que hi vegi...!» (Mc 10, 51)

Aquest paràgraf del nostre llibre de Catequesi, el “posa’t en camí”, m’ha semblat tan important que l’he copiat aquí tot sencer.

Jesús es compadeix. “Compadir” vol dir exactament “patir amb”. Aquesta va ser ben bé la seva “feina” quan, essent Déu, es va fer un de nosaltres durant trenta-tres anys.

Jesús es compadeix de cada un de nosaltres. Si no ho heu fet encara, us convido a fer-ho: si teniu una dificultat gran, una preocupació que no podeu treure-us del damunt, pregueu amb força i veureu que no quedareu sense resposta. «Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: “aquí em tens”» (Is 58, 9)

I nosaltres aprenem de Jesús a compadir –patir amb- tothom. Per exemple: si un cristià veu un conductor que, sense voler atropella algú, o topa amb el seu cotxe contra una moto, mai no es posarà del costat d’un dels dos protagonistes i prou. Indubtablement, atendrà primer qui s’hagi fet més mal, però sabrà “estendre la mà”, comprendre el patiment i l’angoixa de tots dos.

I quin ganxo que té, això de compadir, de “patir amb...”! Em sembla que ja us ho he dit alguna altra vegada: Si una persona és capaç de posar-se al teu costat i fer-te companyia, o comprendre’t quan ningú més ho fa, aquell seu gest et captiva (aquesta expressió, “captivar”, surt al “Petit Príncep” i n’hem de parlar). Potser algun dia us passarà que tingueu un moment difícil de veritat i, en el pitjor moment, vegeu aparèixer una persona estimada, qui sap, potser un germà, o un amic –a mi m’ha passat fa ben poc- i us mostra la seva preocupació vertadera. Aquella estona, aquell instant, passarà a ser un record sagrat per a vosaltres, i no l’oblidareu mai. Se us han ficat a la butxaca !

En la nostra vida podem anar-nos adonant del què Jesús va fent amb cada un de nosaltres: ens va guanyant per a sempre, “se’ns va ficant a la seva butxaca” i ja no el podem deixar ni podem quedar tranquils si no fem com ell.