Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove. Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. (Mc 10, 20-22)
Fa dos diumenges, Mn Joan Hakolimana, comentant les lectures que s’havien llegit a missa, va explicar que, abans d’anomenar-nos “cristians”, els seguidors de Jesús ens donavem em a nosaltres mateixos el nom de “els seguidors del Camí del Senyor” (Fets dels apòstols 9, 2; 18, 25; 19, 9; 19, 23; 24, 4; 24, 22).
Jesús, amb els seus deixebles, va caminar molt, i ells, al seu torn, també van caminar molt. I no parlem de sant Pau: si no m’equivoco, diuen que va fer més de 40.000 quilòmetres, que és com donar tota la volta a la Terra. De tota manera, quan parlaven del “Camí”, no es referien directament a les caminades que havien hagut de fer per a escampar l’Evangeli, sinó al recorregut espiritual que suposava passar de ser una persona que no creia o no sabia res de Jesús fins a seguir-lo. A més, seguir a Jesús, no suposava, ni en aquells temps ni ara, “apuntar-se” i prou. Era, i segueix sent, un camí que dura tota la vida.
Més o menys, això és què explicava mossèn Joan. I jo en vaig prendre nota perquè de seguida va fer-me recordar del nostre llibre, que es diu... justament... “Posa’t en camí”. Que bé!, no trobeu?
Avui, tal com vem quedar el dia passat, veurem la primera part d’una peli, “Un pont a Terabithia” on els protagonistes –alguns de vosaltres ja els coneixeu- són de la vostra edat. Ells també caminen, i corren, i segueixen un camí bonic des del punt de vista espiritual. Van fent un canvi tots ells. Al final de la peli les seves vides han canviat molt. Han entès coses importants. (Com l’Ignasi, ahir, a “Polseres Vermelles” –ho veu veure? Quin canvi havia anat fent l’Ignasi des de que el vem “conèixer”, oi?)
El capítol d’avui ens parla de quan el camí fa pujada. Però –prou ho sabem- hi ha pujades i baixades, dificultats i alegries, temps d’esforços especials i temps d’anar tirant cada dia una mica...
Acabem amb un trosset del què diu el llibre. M’ha semblat important i us ho copio perquè no deixem de llegir-ho abans de començar a veure la peli:
«...l’Evangeli creixerà des de la petitesa, en la debilitat i en el sofriment, enmig de l’oposició. “Cal que el Fill de l’home pateixi molt...”»Un dia ens adonarem que la dificultat del camí és el que l’ha fet bonic: una aventura que valia la pena viure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada