que no ens deixi indiferents..

El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge

(...)

Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabeth

(...)

Maria es va quedar uns tres mesos amb ella i després se’n tornà a casa seva.

(Lc 1, 26-56)

Que el teu apropament, Pare nostre, no ens deixi indiferents.

Que, com Maria, visquem cada dia en la teva presència,
celebrant que has mirat la nostra petitesa,
agraint tot el que rebem de la teva mà,
cada raig de sol, cada ombra d’incertesa...

Que, com Maria, bon Déu, plens del teu Esperit,
enmig dels nostres treballs i els nostres neguits
sapiguem destil·lar un cant d’alegria
que ens faci “marxar de pressa” a compartir i ajudar.

(variació d’una pregària de Ronald Knox)


Fa pocs dies parlàvem dels temples. Arribàvem a dir que per a nosaltres, els altres són també temples –espai sagrat- si sabem reconèixer la imatge de Déu que en hi ha en cadascun d’ells.

També nosaltres, cada un de nosaltres, som temples de Déu. Això que dic no m’ho invento. Guaiteu què diu sant Pau:

«¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres?» (1 Co 3, 16)

Fins i tot Jesús ho deia clarement:

«--Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell» (Jn 14, 23)

És important el que diu aquella pregària que he posat al principi: que Déu habiti en nosaltres no ens pot deixar indiferents. Primer de tot n’hauríem de ser conscients. Després.., després res: si en fóssim conscients de veritat, no caldria res més. Tot sortiria sol. Oi que no se’ns acudiria de penjar segons quins posters a la capella de les Santes Espines, per exemple?. Doncs igualment, no podem omplir el nostre interior de qualsevol cosa. No és veritat que si sempre tinguéssim Jesús de company, moltes vegades ens comportaríem de manera diferent? La persona "plena de l'Esperit" és agraida, senzilla, capaç de reconèixer les coses bones i també les que no ho son tant ("cada raig de sol, cada ombra d'incertesa..") com vingudes de la mà de Déu; per això s'esforça a ser una persona respectuosa i amable, sempre disposada a ajudar..