"enmig de la boira"

«Començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats. (Mc 6, 55-56)»

Quan som petits i ens expliquen la història de Jesús, l’entenem molt bé. Jesús ens “endevina” allò que nosaltres ja sabíem o anhelàvem. Allò que portem dins. És clar: si Jesús és el Fill de Déu fet home i a nosaltres ens ha “fet” Déu, és natural que quan ens “parla” encerti perfectament allò que nosaltres esperàvem escoltar, encara que abans de sentir-ho no sabéssim dir exactament què era.

Jo crec que un llibre, o una pel·lícula, o una música, quan ens agraden molt és justament per això mateix: perquè encerten a dir allò que nosaltres voldríem dir i no podem o no sabem fer-ho.

Les persones senzilles, les nenes i els nens com vosaltres, sou qui millor podeu entendre el missatge de Jesús. Ell mateix ho va dir: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho». (Lc 10, 21)

Però si no ho recordo malament, quan jo tenia la vostra edat, hi havia algunes coses de la vida de Jesús que em costava d’entendre i m’hauria agradat que fossin, que haguessin passat d’una altra manera. Sobretot, segur que ja sabeu quina: la passió i la mort en la creu. A sant Pere (ell, encara que era una persona gran, era molt senzill) també li va passar: quan Jesús els deia als seus amics que havia de patir molt i que havia de morir clavat a la creu, Pere va saltar de seguida i li va dir que allò no podia ser. Jesús, encara que li estigués agraït, es va enfadar amb ell perquè no veia “les coses com Déu, sinó com els homes” (Mc 8, 33)

I quan sigueu més grans i experimentats, quan la vida us hagi donat més “disgustos”, ja veureu que, encara que seguiu desitjant que allò de la creu no hagués passat mai, de tota manera, ho entendreu i us en sentireu agraïts. Sabeu per què? Doncs, perquè Jesús ha vingut a salvar-nos a tots. A tots, TOTS. Si Jesús no hagués travessat les dificultats tan grans que va passar, si no hagués conegut el mal, el sofriment, la soledat, la pobresa i la incomprensió tal com les va conèixer (com el que més !), no ens hauria pogut “recollir” i “aixecar” a tots i en totes les circumstàncies de la vida. Ell era –és- el primer, i es va fer l’últim per a poder empènyer-nos a tots. Com una pala de les d’escombrar: si no es queda a sota de tot, ben arran de terra, no podrà recollir tota la brossa.

El nostre llibre, el “posa’t en camí” ho diu així (pàgina 75, últim paràgraf): “En un moment o altra, tu, que ets pelegrí, tastaràs el dolor perquè ets humà. No hi ha camí sense ferides. Qui et digui el contrari, t’enganya. Enmig de la boira, et caldrà saber trobar el nord. Si escoltes la seva veu, Jesús t’ajudarà a fer que els moments de sofriment es converteixin en oportunitats per anar creixent”

Gràcies, bon Jesús, per tot el què ens has donat !